Col·lecció L4 - Fons d'art

Área de identidad

Código de referencia

L4

Título

Fons d'art

Fecha(s)

  • 1962 - (Creación)

Nivel de descripción

Col·lecció

Volumen y soporte

Área de contexto

Nombre del productor

(1966-)

Historia administrativa

Els antecedents d’EINA es remunten a l’any 1953, quan un grup de joves artistes pensen en crear una nova escola dedicada a la plàstica, inspirada en la Bauhaus. Aquesta idea nasqué d’unes converses al Cercle Artístic, a la Plaça de Catalunya, el 1953, on un grup de dos-cents artistes es mobilitzaren per tal de plantejar-se "els problemes de l’art vivent com a alternativa a les institucions oficials existents" (Ràfols, 1987). D’aquestes reunions van sortir uns poders atorgats i signats perquè un petit grup treballés per obtenir una escola, unes exposicions i un museu com alternativa a les institucions existents. Fruit del treball d’aquest grup es va crear l’any 1956, l’Associació d'Artistes Actuals, presidida per Alexandre Cirici i Pellicer, i es va promoure l’escola d’art FAD (1959). L’any 1963, la manca de suport econòmic va obligar a tancar l’escola. El mateix any, es funda l’escola Elisava a l’empar del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina). Tres anys més tard, al 1966, les fortes discrepàncies ideològiques amb la direcció del CICF van ser motiu de tensió entre aquest i un grup de professors de l’escola. La decisió per part de la institució de suprimir les classes de cinema d’en Romà Gubern contra l’opinió del grup directiu de l’escola van provocar la ruptura definitiva i la marxa de gran part del professorat i d’un grup d’alumnes el 20 de setembre de 1966.

La resposta d’aquest grup format per l'Albert Ràfols-Casamada, l'Alexandre Cirici i Pellicer, el Federico Correa, el Josep Alemany, l'America Sánchez, l'Enric Steegman, la Maria Girona i el Joan Antoni Blanch, va ser la fundació de l’escola mixta EINA, l’any 1967. Aquest grup d’intel·lectuals, tècnics i artistes, preocupats per oferir uns estudis d’Art i Disseny avantguardistes i oberts a nous criteris culturals i humanistes, van crear un escola concebuda des dels seus inicis com un centre dedicat al disseny i a l’art, amb una doble vessant: receptiva i activa. D'una banda, com un lloc de reunió i d’intercanvi d’idees i, de l’altre, com un centre pedagògic de preparació professional. El finançament es va resoldre amb aportacions, algunes a fons perdut, de persones vinculades, bé directament amb l’escola com diversos professors, bé pertanyents a l’àmbit cultural del país, com Sigfrid Blume o Antoni de Senillosa.

El novembre de 1966, es lloga la Casa Manuel Dolcet, situada a l’Avinguda de Vallvidrera, 44. La primera reunió organitzativa va tenir lloc el dia 22 de novembre de 1966, a l’estudi d’en Xavier Miserachs. D’aquesta reunió va sorgir el primer programa general, on es preveien quatre cursos, dos de comuns, un d’especialitat i un de tesi. El mes de gener de l’any 1967 van començar les classes sota la direcció d’Albert Ràfols-Casamada. L’escola ofereix en aquell moment tres especialitats: disseny gràfic, disseny industrial i interiorisme. Els professors que van donar classe regularment durant aquest primer semestre, van ser Josep Alemany, Joan Antoni Blanc, Anna Bricall, Alexandre Cirici, Federico Correa, Jordi Gali, Josep Grau-Garriga, Román Gubern, Josep Guinovart, Lluís Izquierdo, Xavier Miserachs, M. Antonia Pelauzi, Domènec Peraferrer, Enric Poblet, Juan Carlos Pérez Sánchez, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Enric Tous i Jaume Verdaguer.

El capital inicial de l’entitat es va incrementar l’any 1968, quan es constituí la Societat Limitada EINA amb aportacions individuals de diferents professors i amics. Els primers anys no van ser fàcils, doncs es tractava de posar en marxa, sense recursos econòmics externs, una nova iniciativa cultural i un projecte intel·lectual que apostava per la renovació de la pedagogia de l’art i per l’inici d’una pedagogia del disseny que, partint d’uns referents forans de prestigi indiscutibles, com la Bauhaus i la HfG d’Ulm, havia de desenvolupar-se en un context local molt diferent. Això va provocar que EINA creixés i es desenvolupés, a base de crisis entre les alumnes i el Consell Directiu, per desavinences en el pla d’estudis i conceptes de l’ensenyament. La més significativa va tenir lloc entre gener i febrer de 1971, quan un grup d’alumnes liderats per en Pau Joan Vidal, alumne de tercer curs, van redactar un manifest en el que resumien les seves queixes i el que per ells havia de ser l’escola. La resposta de l’escola va ser la creació d’una comissió mixta de professors i alumnes que durant les setmanes posteriors va estudiar la reestructuració de l’escola en diferents aspectes.

Durant el curs 1982-1983, el Foment de les Arts Decoratives atorga a EINA la seva medalla de plata. Durant el curs 1987-1988, es va celebrar el vintè aniversari de la fundació de l’escola. Entre els diferents actes que van tenir lloc, destaca l’exposició EINA, vint anys d’avantguarda 1967-1987 i l’edició d’un llibre homònim. L’onze de gener de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya atorga a EINA la Creu de Sant Jordi. Aquell mateix any EINA rep el "Premio Habitácola'88 a la mejor orientación pedagógica" otorgat pel ARQ-INFAD.

EINA es constitueix en fundació el 24 d’octubre de 1990 i es nomenen com a patrons Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Miquel Espinet, Antoni Marí, J. E. Lahosa, J. E. Hernández Cros, Josep Alemany, Toni Miserachs i Mercè Valeri.

L’any 1994, EINA signa un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona que la vincula amb aquesta universitat i permet als seus alumnes obtenir el títol de Graduat Superior en Disseny d’interiors, Disseny gràfic i Disseny de producte com a titulació pròpia de nivell superior. Aquest conveni va exigir l’organització dels estudis d’una manera més sistemàtica, reglada i vertical, en la que cada especialitat assumia un important grau d’autonomia. L’inici del curs 1994-95 coincideix amb la inauguració de la nova seu d’EINA al Palau de Sentmenat. Aquesta cessió va ser possible gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta nova seu, l’escola es dotava d’unes instal·lacions molt més amplies que li permeteren començar a comptar amb tallers i laboratoris.

El curs 1996-1997 s’inicia amb la direcció de Toni Miserachs. L'any 1997 EINA guanya el "Premio Habitácola 1997 a la mejor escuela", otorgat pel ARQ-INFAD. Al novembre de 1998, la directora de l’escola Toni Miserachs, presenta la seva dimissió. El curs acaba amb una direcció col·legiada, compartida per l'Antoni Marí i l'Oriol Pibernat. A partir del curs següent i fins l'any 2016, se’n faria càrrec de la direcció de l’escola Oriol Pibernat i Octavi Rofes, com a director i sotsdirector, respectivament.

El curs 2010-2011 va suposar l’adaptació dels estudis de graduat superior al nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior. D’aquesta manera, els estudis de graduat es van començar a extingir, deixant pas a uns nous estudis oficials de Grau de disseny. L’oferta acadèmica s’ha anat complementant en els últims anys amb diverses titulacions de màsters i postgraus.

El mes de gener del 2017, el patronat de la Fundació EINA anomena com a directora del centre i sotsdirector, a l'Anna Pujadas i l'Enric Mas, respectivament.

Historia archivística

Origen del ingreso o transferencia

Área de contenido y estructura

Alcance y contenido

Valorización, destrucción y programación

Acumulaciones

Sistema de arreglo

Área de condiciones de acceso y uso

Condiciones de acceso

Condiciones

Idioma del material

Escritura del material

Notas sobre las lenguas y escrituras

Características físicas y requisitos técnicos

Instrumentos de descripción

Área de materiales relacionados

Existencia y localización de originales

Existencia y localización de copias

Unidades de descripción relacionadas

Descripciones relacionadas

Nota de publicación

30 Eines, 1967-1997: exposició fons d'art de la Fundació EINA. [Barcelona]: Fundació EINA, DL 1998.

Área de notas

Identificador/es alternativo(os)

Puntos de acceso

Puntos de acceso por materia

Puntos de acceso por lugar

Puntos de acceso por autoridad

Tipo de puntos de acceso

Área de control de la descripción

Identificador de la descripción

Identificador de la institución

Reglas y/o convenciones usadas

Estado de elaboración

Nivel de detalle

Fechas de creación revisión eliminación

Data de creació: 2014.12.16

Idioma(s)

  • catalán

Escritura(s)

Fuentes

La pròpia unitat de descripció i les obres citades a l'element Bibliografia.

Área de Ingreso

Materias relacionadas

Personas y organizaciones relacionadas

Tipos relacionados

Lugares relacionados