S'estan mostrant 44 resultats

Authority record
Person

Alemany Barris, Josep

  • RA12
  • Person
  • 1940-

Cronologia destacada

1940 - Neix a Barcelona.

1961 - Comença a impartir docència a Elisava. En serà professor fins a l'any 1966.

1962 - Juntament amb Oriol Bohigas, Josep Ma. Martorell, Francesc Mitjans, Antoni Perpiñà, Josep Ma. Ribas i Manuel Ribas participa en el projecte de creació del Grupo de viviendas "Escorial".

1965 - Comença a impartir l'assignatura de Composició a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Ho farà fins a l'any 1969.

1967 - Membre fundador d'EINA.

1973 - Juntament amb Enric Poblet dissenya els quioscs de diaris i revistes de La Rambla.

1975 - Juntament amb Lelis Marqués, Enric Poblet i els estudiants de l'assignatura de projectes d'EINA, s'encarrega del muntatge de l'exposició "Barcelona desflorada".

1977 - Comença a impartir l'assignatura de Projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des de l’any 1977. Ho farà fins a l’any 2006.

1991 - És nomenat president del FAD. Ho serà fins a l'any 1995.

1999 - Juntament amb Agustí Vila Cubí s'encarrega de la restauració i remodelació del Passeig de la Font Nova de Camprodon.

2013 - Rep l'homenatge del FAD en reconeixement de la seva trajectòria.

Campi Valls, Isabel

  • EINA RA8
  • Person
  • 1951-

Barcelona, 1951. Graduada en Arts Aplicades, especialitat disseny d’interiors (Llotja, 1969); Diploma de Disseny Industrial (EINA 1973); Postgrau Design for Disability (London College of Furniture, 1984); Llicenciada en Història de l’Art (UB, 2004), Diploma d’Estudis Avançats (UB, 2004).

Ha estat professora de l’Escola Massana (1977-1991); Hochschule der Künste (1991); Escola Superior de Disseny ESDI (1991-2003); Universitat Politècnica de Catalunya (2002-2005); Istituto Europeo de Design (2002-2009). És professora del Centre Universitari EINA des de 1997. Membre del tribunal de la tesi An acquired taste llegida per Viviana Narotzky al Royal College of Art, 2003.

Va iniciar la seva activitat professional com a interiorista i dissenyadora de mobles però el 1977 va deixar aquesta activitat per a dedicar-se a la teoria i a la docència. Ha estat comissària de diverses exposicions relacionades amb la història dels objectes. És presidenta i fundadora de la Fundació Història del Disseny dedicada a la recerca, difusió i promoció de la història del disseny. Actualment està realitzant una tesi doctoral sobre el disseny de producte al segle XX.

És membre del grup d’investigació GRACMON de la Universitat de Barcelona. Des de 2011 és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Cirici i Pellicer, Alexandre

  • EINA RA9
  • Person
  • 1914-1983

1914 - Neix el 24 de juny a Barcelona.

1931 - Inicia els estudis universitaris a la Facultat de Ciències.

1935 - Inicia els estudis d'Arquitectura a la Universitat Autònoma de Barcelona.

1936 - Participa en la Guerra Civil com a topògraf al front d'Aragó.

1938 - Es casa amb Carmen Alomar.

1939 - S'exilia a Montpelier, on estudia història de l'art a la Universitat de Montpeller 2, i París on continua els estudis d'arquitectura.

1941 - Torna a Barcelona. Neix el seu fill Cristian.

1945 - Crea la Societat Catalana d'Estudis d'Art que esdevindrà filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

1946 - Publica el llibre "Picasso antes de Picasso" i "Mil obras maestras del arte universal".

1947 - Participa en el primer congrés del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Comença els estudis d'Història a la Universitat de Barcelona. Publica "Mil joyas del arte español, vol. I i II (1947-1948)" amb Frederic-Pau Verrié i Faget.

1949 - Participa en la formació del Club 49. Publica "El surrealismo", "La estampa japonesa" i "La imaginación".

1950 - La pel·lícula de dibuixos animats "Érase una vez...", dirigida per Alexandre Cirici és guardonada a la Biennal de Venècia.

1951 - Funda l'empresa de publicitat Zen, on exerceix de dissenyador gràfic. Publica "El arte modernista catalán".

1952 - Publica "Barcelona".

1954 - Neix el seu fill David. Publica "Tàpies o la transverberació".

1955 - Publica "Cuixart" i "L'arquitectura catalana".

1956 - Participa en la creació de l'Associació d'Artistes Actuals.

1957 - Publica "L'escultura catalana".

1959 - Es funda l'Escola d'Art del FAD per iniciativa d'Alexandre Cirici. Publica "La pintura catalana", vol. I i II.

1960 - S'inaugura el Museu d'Art Contemporani de Barcelona sota la direcció d'Alexandre Cirici. Ocuparà aquest càrrec fins al 1965. Publica "Cardona Torrandell".

1961 - Membre fundador de l'Escola Elisava.

1962 - Comença a treballar a la revista Serra d'or.

1964 - Publica "Art i societat".

1966 - Dimiteix com a professor d'Elisava, juntament amb la majoria del claustre de professors.

1967 - Membre fundador de l'Escola EINA. Publica "El arte universal".

1968 - Publica "Arquitectura gótica catalana".

1970 - Pren part de la tancada a l'Abadia de Montserrat de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans en protesta pel Procés de Burgos. Publica "L'art català contemporani" i "Tàpies, testimoni del silenci".

1971 - Obté el títol de doctor en història. Premio Serra d'Or per "L'art català contemporani". Participa en la constitució de l'Assemblea de Catalunya. Publica "Barcelona pam a pam", "Nen, no t'enfilis" i "Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró".

1972 - Publica "El temps barrat". Premi Serra d'Or per "Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró". Premi Josep Pla per "El temps barrat".

1975 - Publica "Gargallo i Barcelona".

1976 - Publica "A cor batent".

1977 - És escollit senador en les eleccions generals. Ho tornarà a ser el 1979 i 1982. Publica "La estética del franquismo", "Ceràmica catalana", "L'art gòtic català I", "Miró mirall" i "Les hores clares".

1978 - És nomenat president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).

1979 - Publica "L'art gòtic català II".

1980 - Publica "Fenosa, comme une flamme d'eau".

1981 - Obté la càtedra d'Història General en Art a la Universitat de Barcelona.

1982 - Publica "Museus d'art catalans".

1983 - Mor el 10 de gener a Barcelona.

Girona i Benet, Maria

  • EINA RA6
  • Person
  • 1923-2015

Maria Girona i Benet (Barcelona, 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015) fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de professora d'Elisava i cofundadora i professora de l'Escola EINA.

Cronologia destacada

1923 - Neix a Barcelona el 30 de novembre de 1923, filla de l'arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i de Mercè Benet i Vancells.

1945 - Conèix al pintor Albert Ràfols Casamada a l'Acadèmia Tàrrega de Barcelona, amb qui forma el Grup Els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell.

1947 - Primera exposició col·lectiva amb el grup Els Vuit a la Sala Pictòria de Barcelona.

1948 - Participa en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. També ho faria en edicions posteriors.

1950 - Obté una beca del govern francès i es trasllada a París, on resideix fins a l'any 1954. Participa en una exposició col·lectiva en el Col·legi d'Espanya de la ciutat universitària de París.

1952 - El 27 de febrer es casa amb Albert Ràfols Casamada. Membre organitzador del Cinquè Saló d'Octubre. Participa en l'exposició Fleurs et natures mortes del Museu d'Art Modern de París.

1953 - Participa en la II Biennal Hispanoamericana d'Art celebrada a l'Havana.

1954 - Participa en la III Biennal Hispanoamericana d'Art celebrada a Barcelona.

1956 - Exposició individual a la Sala Vayreda de Barcelona.

1961 - Exposició individual a la Galerie Lambert de Paris i al Club Internacionale Féminin de Peinture al Museu d'Art Modern de Paris. Comença la seva activitat docent a l'Escola de Disseny Elisava.

1962 - Comença la seva activitat pedagògica a Elisava. Exposició individual a l'Ateneo de Madrid.

1965 - Participa en la primera mostra de l'Estampa Popular Catalana a la Galeria Belarte.

1967 - Funda l'escola EINA juntament amb altres docents d'Elisava.

1995 - L'il·lustra una antologia poètica de Juan Ramon Jiménez.

1997 - Premi de les Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona.

1998 - Rep la Creu de Sant Jordi.

2015 - Mor el 8 de març amb noranta-dos anys a Barcelona.

Olivé, Xavier

  • EINA RA19
  • Person
  • 1948-

Artista, dissenyador, director d'imatge, escenògraf, comissari d'exposicións i professor.

El 1968, estudia a EINA, en finalitzar els estudis exerceix durant uns anys com a coordinador d’estudis, i durant vint-i-sis anys imparteix classes de: Comunicació, Disseny Gràfic, Dibuix, Aparadorisme, Escenografia, Espais Efímers i Cuina.

L’any 1986, rep el Premi EINA pels anys dedicats a la docència, i el 1995 és nomenat Amic d’EINA. El 2018, organitza l'Acte de Clausura del 50 Aniversari d'EINA al Museu del Disseny de Barcelona.

Premis i trajectòria professional

1973 – Premi FAD d’Interiorisme per Pintacsa BCN.

1975 – Laus de Disseny Gràfic. Els anys 1976 i 1978 Plaques Laus.

1980 – Crea Madrid, LOCAL Centro de Diseño, amb Maria Antonia Carral, projecte en el qual es transforma una antiga corrala de Lavapies en una sala d'exposicions i botiga d'objectes i mobles de disseny.

1981 – Selecció FAD per Temporada Cafè.

1982-1987 – Assessor del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

1987-1990 – Director d'Imatge del Festival de Cine de Barcelona.

1990 – PÒRTIC Olímpic amb Marta Tatjer, acte de confluència al Moll de la Fusta de Barcelona de tots els fragments que sortien de cada districte per confeccionar el logotip de les Olimpíades del 1992.

1987-1991 – Comissió Assessora per la Modernitat de la Cultura de la Generalitat de Catalunya.

1994-1995 – Director d'Imatge del II Congrés Català de Cuina.

1995-2002 – Cerimònies de proclamació dels Premis Nadal i Josep Pla de l'Editorial Destino a l'Hotel Ritz de Barcelona.

1998-2000 – Inspirat en la imatge gràfica dels premis Laus, cada any dissenya l'escenografia i gastronomia dels actes d'entrega celebrats al Mercat de les Flors de Barcelona.

2000-2007 – Colabora amb l'Ajuntament de Barcelona en els diferents actes commemoratius: Any Gaudí (2002), Any Dalí (2004), Any de la literatura i la gastronomia (2005), Any del comerç (2007).

Exposicions individuals

1974 – Realitat 2, l’ambigüitat com a llenguatge, amb Paco Llobet. Sala Vinçon

1976 – Confesiones de una diva, Sala Vinçon, amb Colita i Pavlovsky.

1979 – A rose is a rose is a rose, Fundació Miró, amb Colita.

1980 – Maniqui, Sala Vinçon (Barcelona) i Local Centro de Diseño (Madrid)

1987 – Mírame, vídeo instal·lació a la Biennal de Vídeo organitzada per la Caixa de Barcelona, amb Carles Santos i Maria Valcárcel.

1990 – Flores, frutos y otros condimentos, Galeria Ciento BCN. Exposició de dibuixos de flors i obres compartides amb altres artistes.

2002 – Still life, still alife, Galeria M. José Castellvi (Barcelona).Dibuixos de natures mortes, obra personal.

Exposicions comissariades

1968 – ADLAN, testimoni d’una época, 1932-1936, Col·legi d'Arquitectes Barcelona, amb professors i alumnes d'EINA.

1973 – Tramesa postal, EINA i Sala Vinçon (Barcelona), amb Albert Ràfols-Casamada.

1974 – Entorn del tronc, EINA, amb Albert Ràfols-Casamada.

1976 – 50 anys d’avantguarda, homenatge a Sebastià Guasch, FAD (Barcelona), amb Albert Ràfols-Casamada.

1976 – Proposta per a l’exhibició de Las Meninas al Museu Picasso de Barcelona, conjuntament amb professors d'EINA.

1977 – Louis Cartier de Belle Époque aux années folles, Cafè Velòdrom Barcelona. Exposició de les joies històriques amb motiu de la inauguració de la nova botiga Cartier, amb Alicia Nuñez.

1978 – Suggestions olfactives, Fundació Miró i Museo Municipal de Madrid, amb Jordi Pablo i un grup de perfumistes.

L'afiche vivante. Performance i exposició de cartells originals d'Emili Vilà a la Fundació Miró i Local Centro de Diseño Madrid.

1986 – El grup de Bloomsbury, Fundació La Caixa Barcelona, amb Marta Pessarrodona i Josep Bagà . Els escriptors i artistes del grup, amb dissenys d'Omega Work Shop.

1986 – 150 aniversari del Mercat de la Boqueria de Barcelona. Exposicions repartides per les parades i actes commemoratius, amb Beth Gali, Llorenç Torrado i Núria Ribó.

1986 – Natura encara viva. Inauguració de la restauració de l'Hivernacle del parc de la Ciutadella de Barcelona.

1987 – EINA, 20 anys d’avantguarda, al Palau Robert de Barcelona, Generalitat de Catalunya, amb Beth Galí.

1988 – Centenari de les Golondrines. Exposicions, edicions, i actes de celebració de les barcasses del port de Barcelona.

1992 – Still live, still alife. Triennale di Milano per encàrrec de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el BCD.

1993 – El jardí imaginat. Presentació del que serà el Nou Jardí Botànic de Barcelona.

Performances destacades a EINA

1974 – Las bellas artes.

1975 – La mort de Beatriu (el somni de Dante) i Escultures a l’aire lliure, amb Carlos Pazos.

1979 – El mar és una festa.

1985 – Animals imaginaris, i Natura morta.

1986 – La pastoral.

Performances a la Fundació Joan Miró de Barcelona

1979 – Ludwig Van..., concert performatiu.

1980 – L’Affiche vivant.

1982 – Sopar itinerant pels Jardins de la Fundació.

1983 – Cocktails de cocktails, 50 aniversari de Boadas Cocktail Bar.

1988 – Buffet mediterrani, Inauguració de l'ampliació de l'edifici.

1994 – Mise en scène, dins de l'exposició Miró i el Teatre, el dia de la inauguració es transforma la Fundació en un circ.

1994 – Promenada concert, amb Carles Santos.
Inauguració de l'exposició del Centenari del naixement de Joan Miró.

1996 – Homenatge a la Factory, amb motiu de la inauguració de l'exposició antològica de Andy Warhol.

2000 – Amb els cinc sentits. Celebració del 25 Aniversari de la Fundació Miró.

Altres performances

1979 – El largo adiós. Homenatge a la sèrie de novel·la negra de l'Editorial Bruguera. En unes galeries comercials abandonades del Barri Xino de Barcelona.

Sofía, vivir y amar. Editorial Bruguera, Hotel Ritz de Barcelona 1979. Sofia Loren presenta les seves memòries

1983 – Cava Express. Barcelona / Sant Sadurni, Madrid / Toledo, sopars gastronòmics amb diferents performances al tren i a les estacions.

1984 – La venus de Samotracia. Inauguració de l'edifici Coderch de l'Escola d'Arquitectura Barcelona.

1985 – 10è aniversari de Camper, Antic Casino de Madrid.

1986 – Promenade concert. Inauguració de la primera l'illa de vianants de Barcelona carrers: Portaferrissa, Cucurulla i Boters.

1987 – Suite barroca en un laberinto de papel. Bar Universal de Barcelona, amb Humberto Spindola.

1988 – Paseo por el Parque de María Luisa a Sevilla, amb motiu de la convenció del Banco Vitalicio.

1993 – Desfilada de Ramon Ramis al Museu de Zoologia de Barcelona. L'Orient Express, homenatge a Agatha Christie a l'Estació de França de Barcelona amb motiu de la presentació mundial de la ploma Montblanc dedicada a l'escriptora.

1994 – Promenade concert II. Fundació Miró de Barcelona.

1994 – Promenade concert III. Concert inaugural del Festival Chopin a la Cartoixa de Valldemosa Mallorca. Tots els Promenades han estat creats amb la música original i la direcció de Carles Santos.

1995 – 20è aniversari de Camper, Son Fortesa a Mallorca.

1999 – De la A a la Z, homenatge a Joan Brossa amb motiu de la inauguració de la plaça Allada Vermell de Barcelona.

El fet gastronòmic

1978 – Organitza a EINA amb Miquel Espinet, Joan Enric Lahosa i Llorenç Torrado, El gust a la cuina

1981 – Gust i estil, intercanvi de sensacions

1982 – Dejéuner sur l’herbe al Ritz clausura del I Congrés Català de Cuina.

1994-95 – És el director d’Imatge del II Congrés Català de Cuina.

2008 – Muntatge, Guino de Guinovart per la Celebració del 50è aniversari d’EINA al Museu del Disseny de Barcelona.

També és el dissenyador gràfic de les cartes dels restaurants: Caelis, Gaig, Hofmann, Les Cols, Nando Jubany, Neichel, Temporada Café i Temporada Paradís (Barcelona).

S’encarrega del disseny d’interiors dels restaurants: Big Rock (Palamós), CCCB Café (Barcelona), Café Museu Picasso (Barcelona), Hipódromo de la Zarzuela, Museo Thyssen (Madrid), Casa América (Madrid), Temporda Paradís (Barcelona), 7 Portes (Barcelona), Oleum Restaurant del MNAC (Barcelona), Pòrtic Fòrum de les Cultures (Barcelona), Restaurant del Teatre Nacional de Catalunya i Sant Pau de Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar).

L'any 2020 cedeix els seus arxius a EINA, la Fundació Miró i el Museu del Disseny de Barcelona.

Ràfols Casamada, Albert

  • EINA RA2
  • Person
  • 1923-2009

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 2 de febrer de 1923 – Barcelona, 17 de desembre de 2009) fou un pintor i poeta català. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura de la mà del seu pare, Albert Ràfols Cullerés per acabar convertint-se en un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Professor i director de l'Escola Elisava, funda amb altres docents provinents d'aquest centre, l'Escola EINA l'any 1967.

Cronologia destacada

1923 - Neix a Barcelona el 2 de febrer al barri barcelonès de Gràcia, fill del pintor Albert Ràfols i de Josefina Casamada.

1935 - Cursa els estudis de batxillerat al col·legi dels Hermanos de la Doctrina Cristiana.

1937 - Inicia estudis a l'Institut Salmerón de Barcelona.

1942 - Inicia els estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona.

1945 - Es matricula a l'Acadèmia de dibuix de Tàrrega, on coneix a Maria Girona, la que serà la seva dona, i amb qui forma el Grup Els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell.

1946 - Entra a formar part del Cercle Maillol, creat per Charles Collet i Xavier Valls.

1947 - Celebra la seva primera exposició individual a la Sala Pictòria. Ingressa al Cercle Maillol de l'Institut Francès.

1948 - Abandona els estudis d'arquitectura per a dedicar-se per complet a la pintura. Participa en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes.

1949 - Participa en l'exposició "Arte Nuevo", a la Galería El Jardín de Barcelona i a l'exposició "Pintura Jove" a Olot. Organitza el segon Saló d'Octubre.

1950 - Obté una beca del govern francès i es trasllada a Paris. Resideix en el Collège d'Espagne de la ciutat universitària.

1951 - Primer premi de gravat Rosa Vera. El Museu d'Art de Barcelona adquireix una obra seva de l'exposició "Municipal de Belles Arts". Segona exposició individual a la Sala Busquets. Participa a l'exposició "Reflets de París", a l'Instituto Francés de Barcelona i en l'exposició "Joven pintura catalana" a Madrid.

1952 - El 27 de febrer es casa amb Maria Girona. Membre organitzador del Cinquè Saló d'Octubre.

1953 - Passa a formar part de l'Asociación de Artistas Actuales, una iniciativa promoguda per Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez- Aguilera

1954 - Retorn a Barcelona.

1958 - Rep la medalla Ramón Rogent en els Premis de Maig de Barcelona. Exposa a la Sala Vayreda de Barcelona. Participa en el Salón de Arte Actual del Mediterráneo de València.

1959 - Realitza les vidrieres del santiari de la Virgen del Camino de León. Exposa a la Galería Sur de Santander i en la Galería Alfil de Madrid. Participa en la III Bienal de Alejandría, en la V Bienal de Sao Paulo, i en "20 años de pintura contemporánea española" a Lisboa. Ilustra el llibre "Aurora per vosaltres" de Joan Perucho.

1960 - Realitza els decorats per a "Desert dels dies" de María Aurèlia Capmany. Amb Francesc Todó i García Llort realitza una serie de xilografies titulades "Els 12 mesos de l’any". Participa en l'exposición "Epaço e côr na pintura espanhola de hoje", al Museo de Arte Moderno de Río de Janeiro. Participa en les exposicions "Junge Spanische Maler", Basilea; "Salón du petit format", Galerie Kasper, Lausana; "O Figura, Homenaje a Velázquez", Sala Gaspar, Barcelona. Col·labora amb l'aportació d'una obra en la creació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

1962 - Comença la seva activitat pedagògica a Elisava. Treballa en els decorats de l'obra "Gran Guinyol" de Joan Brossa i en les xilografies per al llibre de Joan Teixidor "Per aquest misteri".

1963 - És nomenat director d'Elisava. Viatja a Suècia i Dinamarca.

1965 - Realitza les vidrieres de la Residencia Benlloc en la Roca, Barcelona. Forma part del grup Estampa Popular Catalana.

1966 - Pren part de la Caputxinada amb motiu de la constitució del Sindicat Democràtic d'EStudiants. Viatja a Londres i visita la Red House de William Morris.

1967 - Funda l'escola EINA juntament amb altres docents d'Elisava. Participa en la Biennale de Menton a França. Salon des Réalités nouvelles, París. Viatja a Venècia i Iugoslàvia.

1968 - Participa en l'exposició "Hededaagse Spaanse Kuust" en el Museu Boymans de Rotterdam i en el Salon des Réalités Nouvelles, París. Viatja a Suïssa i Alemanya, on participa en un simposi sobre pedagogia artística.

1970 - Pren part del tancament de Montserrat amb motiu del procés de Burgos.

1971 - Viatja a la Florència i la Toscana.

1976 - Publica el seu primer llibre de poemes titulat Signe d'aire. Participa en l'exposició "Vanguardia artística i realitat social 1936-1976", en el marc de la Biennale di Venezia.

1978 - Premi FAD per la seva activitat artística, cultural i docent.

1979 - Publica "Territori de temps". Viatja a Mèxic, Yucatán i Nova York.

1980 - Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Passa a formar part del Patronat de la Fundació Joan Miró.

1981 - Publica "Paranys i raons per atrapar instants". Obté el premi Cáceres de Pintura amb l'obra "Interior blau".

1982 - Publica "Episodi". Pinta les voltes de l'Oficina d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona, titulades "Les quatre estacions"

1983 - Creu de Sant Jordi.

1984 - Publica "Angle de llum".

1985 - Publica "Sobre pintura". Rep la condecoració de Chevalier des Arts et des Lettres per part del govern francès.

1987 - Publica "Espais de veu".

1989 - Publica "El color de les pedres".

1991 - Legió d'Honor del govern francès.

1994 - Publica "Hoste del dia", "D'un mateix traç: fulls de dietari (1978/1982)" i "L'escorça dels dies: fulls de dietari (1975-1977)".

2000 - L'editorial Proa publica un compendi de la seva obra poètica en un sol volum titulat "Signe d'aire: obra poètica (1939-1999)".

2001 - El MACBA li re homenatge amb la realització d'una retrospectiva titulada "Albert Ràfols-Casamada, 1953-2001".

2003 - Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.

2004 - Publica "Dimensions del present (2001-2004)".

2009 - El MNAC li ret homenatge. Mor amb vuitanta-sis anys a Barcelona.

Vilà i Gorgoll, Emili

  • EINA RA11
  • Person
  • 1887-1967

Cartellista i pintor català que treballà per a la Gaumont, la Paramount i la Fox convertint-se en un dels il·lustradors més destacats de la dècada del 1920 a França. Passà els últims anys al seu poble natal, on fou paisatgista de la Costa Brava i convertí la seva casa en un museu.