S'estan mostrant 1004 resultats

Authority record

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

  • EINA RA1
  • Corporate body
  • 1966-

Els antecedents d’EINA es remunten a l’any 1953, quan un grup de joves artistes pensen en crear una nova escola dedicada a la plàstica, inspirada en la Bauhaus. Aquesta idea nasqué d’unes converses al Cercle Artístic, a la Plaça de Catalunya, el 1953, on un grup de dos-cents artistes es mobilitzaren per tal de plantejar-se "els problemes de l’art vivent com a alternativa a les institucions oficials existents" (Ràfols, 1987). D’aquestes reunions van sortir uns poders atorgats i signats perquè un petit grup treballés per obtenir una escola, unes exposicions i un museu com alternativa a les institucions existents. Fruit del treball d’aquest grup es va crear l’any 1956, l’Associació d'Artistes Actuals, presidida per Alexandre Cirici i Pellicer, i es va promoure l’escola d’art FAD (1959). L’any 1963, la manca de suport econòmic va obligar a tancar l’escola. El mateix any, es funda l’escola Elisava a l’empar del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina). Tres anys més tard, al 1966, les fortes discrepàncies ideològiques amb la direcció del CICF van ser motiu de tensió entre aquest i un grup de professors de l’escola. La decisió per part de la institució de suprimir les classes de cinema d’en Romà Gubern contra l’opinió del grup directiu de l’escola van provocar la ruptura definitiva i la marxa de gran part del professorat i d’un grup d’alumnes el 20 de setembre de 1966.

La resposta d’aquest grup format per l'Albert Ràfols-Casamada, l'Alexandre Cirici i Pellicer, el Federico Correa, el Josep Alemany, l'America Sánchez, l'Enric Steegman, la Maria Girona i el Joan Antoni Blanch, va ser la fundació de l’escola mixta EINA, l’any 1967. Aquest grup d’intel·lectuals, tècnics i artistes, preocupats per oferir uns estudis d’Art i Disseny avantguardistes i oberts a nous criteris culturals i humanistes, van crear un escola concebuda des dels seus inicis com un centre dedicat al disseny i a l’art, amb una doble vessant: receptiva i activa. D'una banda, com un lloc de reunió i d’intercanvi d’idees i, de l’altre, com un centre pedagògic de preparació professional. El finançament es va resoldre amb aportacions, algunes a fons perdut, de persones vinculades, bé directament amb l’escola com diversos professors, bé pertanyents a l’àmbit cultural del país, com Sigfrid Blume o Antoni de Senillosa.

El novembre de 1966, es lloga la Casa Manuel Dolcet, situada a l’Avinguda de Vallvidrera, 44. La primera reunió organitzativa va tenir lloc el dia 22 de novembre de 1966, a l’estudi d’en Xavier Miserachs. D’aquesta reunió va sorgir el primer programa general, on es preveien quatre cursos, dos de comuns, un d’especialitat i un de tesi. El mes de gener de l’any 1967 van començar les classes sota la direcció d’Albert Ràfols-Casamada. L’escola ofereix en aquell moment tres especialitats: disseny gràfic, disseny industrial i interiorisme. Els professors que van donar classe regularment durant aquest primer semestre, van ser Josep Alemany, Joan Antoni Blanc, Anna Bricall, Alexandre Cirici, Federico Correa, Jordi Gali, Josep Grau-Garriga, Román Gubern, Josep Guinovart, Lluís Izquierdo, Xavier Miserachs, M. Antonia Pelauzi, Domènec Peraferrer, Enric Poblet, Juan Carlos Pérez Sánchez, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Enric Tous i Jaume Verdaguer.

El capital inicial de l’entitat es va incrementar l’any 1968, quan es constituí la Societat Limitada EINA amb aportacions individuals de diferents professors i amics. Els primers anys no van ser fàcils, doncs es tractava de posar en marxa, sense recursos econòmics externs, una nova iniciativa cultural i un projecte intel·lectual que apostava per la renovació de la pedagogia de l’art i per l’inici d’una pedagogia del disseny que, partint d’uns referents forans de prestigi indiscutibles, com la Bauhaus i la HfG d’Ulm, havia de desenvolupar-se en un context local molt diferent. Això va provocar que EINA creixés i es desenvolupés, a base de crisis entre les alumnes i el Consell Directiu, per desavinences en el pla d’estudis i conceptes de l’ensenyament. La més significativa va tenir lloc entre gener i febrer de 1971, quan un grup d’alumnes liderats per en Pau Joan Vidal, alumne de tercer curs, van redactar un manifest en el que resumien les seves queixes i el que per ells havia de ser l’escola. La resposta de l’escola va ser la creació d’una comissió mixta de professors i alumnes que durant les setmanes posteriors va estudiar la reestructuració de l’escola en diferents aspectes.

Durant el curs 1982-1983, el Foment de les Arts Decoratives atorga a EINA la seva medalla de plata. Durant el curs 1987-1988, es va celebrar el vintè aniversari de la fundació de l’escola. Entre els diferents actes que van tenir lloc, destaca l’exposició EINA, vint anys d’avantguarda 1967-1987 i l’edició d’un llibre homònim. L’onze de gener de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya atorga a EINA la Creu de Sant Jordi. Aquell mateix any EINA rep el "Premio Habitácola'88 a la mejor orientación pedagógica" otorgat pel ARQ-INFAD.

EINA es constitueix en fundació el 24 d’octubre de 1990 i es nomenen com a patrons Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Miquel Espinet, Antoni Marí, J. E. Lahosa, J. E. Hernández Cros, Josep Alemany, Toni Miserachs i Mercè Valeri.

L’any 1994, EINA signa un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona que la vincula amb aquesta universitat i permet als seus alumnes obtenir el títol de Graduat Superior en Disseny d’interiors, Disseny gràfic i Disseny de producte com a titulació pròpia de nivell superior. Aquest conveni va exigir l’organització dels estudis d’una manera més sistemàtica, reglada i vertical, en la que cada especialitat assumia un important grau d’autonomia. L’inici del curs 1994-95 coincideix amb la inauguració de la nova seu d’EINA al Palau de Sentmenat. Aquesta cessió va ser possible gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta nova seu, l’escola es dotava d’unes instal·lacions molt més amplies que li permeteren començar a comptar amb tallers i laboratoris.

El curs 1996-1997 s’inicia amb la direcció de Toni Miserachs. L'any 1997 EINA guanya el "Premio Habitácola 1997 a la mejor escuela", otorgat pel ARQ-INFAD. Al novembre de 1998, la directora de l’escola Toni Miserachs, presenta la seva dimissió. El curs acaba amb una direcció col·legiada, compartida per l'Antoni Marí i l'Oriol Pibernat. A partir del curs següent i fins l'any 2016, se’n faria càrrec de la direcció de l’escola Oriol Pibernat i Octavi Rofes, com a director i sotsdirector, respectivament.

El curs 2010-2011 va suposar l’adaptació dels estudis de graduat superior al nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior. D’aquesta manera, els estudis de graduat es van començar a extingir, deixant pas a uns nous estudis oficials de Grau de disseny. L’oferta acadèmica s’ha anat complementant en els últims anys amb diverses titulacions de màsters i postgraus.

El mes de gener del 2017, el patronat de la Fundació EINA anomena com a directora del centre i sotsdirector, a l'Anna Pujadas i l'Enric Mas, respectivament.

Vilà i Gorgoll, Emili

  • EINA RA11
  • Person
  • 1887-1967

Cartellista i pintor català que treballà per a la Gaumont, la Paramount i la Fox convertint-se en un dels il·lustradors més destacats de la dècada del 1920 a França. Passà els últims anys al seu poble natal, on fou paisatgista de la Costa Brava i convertí la seva casa en un museu.

Ràfols Casamada, Albert

  • EINA RA2
  • Person
  • 1923-2009

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 2 de febrer de 1923 – Barcelona, 17 de desembre de 2009) fou un pintor i poeta català. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura de la mà del seu pare, Albert Ràfols Cullerés per acabar convertint-se en un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Professor i director de l'Escola Elisava, funda amb altres docents provinents d'aquest centre, l'Escola EINA l'any 1967.

Cronologia destacada

1923 - Neix a Barcelona el 2 de febrer al barri barcelonès de Gràcia, fill del pintor Albert Ràfols i de Josefina Casamada.

1935 - Cursa els estudis de batxillerat al col·legi dels Hermanos de la Doctrina Cristiana.

1937 - Inicia estudis a l'Institut Salmerón de Barcelona.

1942 - Inicia els estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona.

1945 - Es matricula a l'Acadèmia de dibuix de Tàrrega, on coneix a Maria Girona, la que serà la seva dona, i amb qui forma el Grup Els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell.

1946 - Entra a formar part del Cercle Maillol, creat per Charles Collet i Xavier Valls.

1947 - Celebra la seva primera exposició individual a la Sala Pictòria. Ingressa al Cercle Maillol de l'Institut Francès.

1948 - Abandona els estudis d'arquitectura per a dedicar-se per complet a la pintura. Participa en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes.

1949 - Participa en l'exposició "Arte Nuevo", a la Galería El Jardín de Barcelona i a l'exposició "Pintura Jove" a Olot. Organitza el segon Saló d'Octubre.

1950 - Obté una beca del govern francès i es trasllada a Paris. Resideix en el Collège d'Espagne de la ciutat universitària.

1951 - Primer premi de gravat Rosa Vera. El Museu d'Art de Barcelona adquireix una obra seva de l'exposició "Municipal de Belles Arts". Segona exposició individual a la Sala Busquets. Participa a l'exposició "Reflets de París", a l'Instituto Francés de Barcelona i en l'exposició "Joven pintura catalana" a Madrid.

1952 - El 27 de febrer es casa amb Maria Girona. Membre organitzador del Cinquè Saló d'Octubre.

1953 - Passa a formar part de l'Asociación de Artistas Actuales, una iniciativa promoguda per Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez- Aguilera

1954 - Retorn a Barcelona.

1958 - Rep la medalla Ramón Rogent en els Premis de Maig de Barcelona. Exposa a la Sala Vayreda de Barcelona. Participa en el Salón de Arte Actual del Mediterráneo de València.

1959 - Realitza les vidrieres del santiari de la Virgen del Camino de León. Exposa a la Galería Sur de Santander i en la Galería Alfil de Madrid. Participa en la III Bienal de Alejandría, en la V Bienal de Sao Paulo, i en "20 años de pintura contemporánea española" a Lisboa. Ilustra el llibre "Aurora per vosaltres" de Joan Perucho.

1960 - Realitza els decorats per a "Desert dels dies" de María Aurèlia Capmany. Amb Francesc Todó i García Llort realitza una serie de xilografies titulades "Els 12 mesos de l’any". Participa en l'exposición "Epaço e côr na pintura espanhola de hoje", al Museo de Arte Moderno de Río de Janeiro. Participa en les exposicions "Junge Spanische Maler", Basilea; "Salón du petit format", Galerie Kasper, Lausana; "O Figura, Homenaje a Velázquez", Sala Gaspar, Barcelona. Col·labora amb l'aportació d'una obra en la creació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

1962 - Comença la seva activitat pedagògica a Elisava. Treballa en els decorats de l'obra "Gran Guinyol" de Joan Brossa i en les xilografies per al llibre de Joan Teixidor "Per aquest misteri".

1963 - És nomenat director d'Elisava. Viatja a Suècia i Dinamarca.

1965 - Realitza les vidrieres de la Residencia Benlloc en la Roca, Barcelona. Forma part del grup Estampa Popular Catalana.

1966 - Pren part de la Caputxinada amb motiu de la constitució del Sindicat Democràtic d'EStudiants. Viatja a Londres i visita la Red House de William Morris.

1967 - Funda l'escola EINA juntament amb altres docents d'Elisava. Participa en la Biennale de Menton a França. Salon des Réalités nouvelles, París. Viatja a Venècia i Iugoslàvia.

1968 - Participa en l'exposició "Hededaagse Spaanse Kuust" en el Museu Boymans de Rotterdam i en el Salon des Réalités Nouvelles, París. Viatja a Suïssa i Alemanya, on participa en un simposi sobre pedagogia artística.

1970 - Pren part del tancament de Montserrat amb motiu del procés de Burgos.

1971 - Viatja a la Florència i la Toscana.

1976 - Publica el seu primer llibre de poemes titulat Signe d'aire. Participa en l'exposició "Vanguardia artística i realitat social 1936-1976", en el marc de la Biennale di Venezia.

1978 - Premi FAD per la seva activitat artística, cultural i docent.

1979 - Publica "Territori de temps". Viatja a Mèxic, Yucatán i Nova York.

1980 - Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Passa a formar part del Patronat de la Fundació Joan Miró.

1981 - Publica "Paranys i raons per atrapar instants". Obté el premi Cáceres de Pintura amb l'obra "Interior blau".

1982 - Publica "Episodi". Pinta les voltes de l'Oficina d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona, titulades "Les quatre estacions"

1983 - Creu de Sant Jordi.

1984 - Publica "Angle de llum".

1985 - Publica "Sobre pintura". Rep la condecoració de Chevalier des Arts et des Lettres per part del govern francès.

1987 - Publica "Espais de veu".

1989 - Publica "El color de les pedres".

1991 - Legió d'Honor del govern francès.

1994 - Publica "Hoste del dia", "D'un mateix traç: fulls de dietari (1978/1982)" i "L'escorça dels dies: fulls de dietari (1975-1977)".

2000 - L'editorial Proa publica un compendi de la seva obra poètica en un sol volum titulat "Signe d'aire: obra poètica (1939-1999)".

2001 - El MACBA li re homenatge amb la realització d'una retrospectiva titulada "Albert Ràfols-Casamada, 1953-2001".

2003 - Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.

2004 - Publica "Dimensions del present (2001-2004)".

2009 - El MNAC li ret homenatge. Mor amb vuitanta-sis anys a Barcelona.

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

  • EINA RA4
  • Corporate body
  • 1952-

Entitat d’ensenyament fundada a Barcelona el 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení. Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professors de català durant el període franquista. A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964). Té en funcionament estudis secundaris i preuniversitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.

Girona i Benet, Maria

  • EINA RA6
  • Person
  • 1923-2015

Maria Girona i Benet (Barcelona, 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015) fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de professora d'Elisava i cofundadora i professora de l'Escola EINA.

Cronologia destacada

1923 - Neix a Barcelona el 30 de novembre de 1923, filla de l'arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i de Mercè Benet i Vancells.

1945 - Conèix al pintor Albert Ràfols Casamada a l'Acadèmia Tàrrega de Barcelona, amb qui forma el Grup Els Vuit, juntament amb el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell.

1947 - Primera exposició col·lectiva amb el grup Els Vuit a la Sala Pictòria de Barcelona.

1948 - Participa en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. També ho faria en edicions posteriors.

1950 - Obté una beca del govern francès i es trasllada a París, on resideix fins a l'any 1954. Participa en una exposició col·lectiva en el Col·legi d'Espanya de la ciutat universitària de París.

1952 - El 27 de febrer es casa amb Albert Ràfols Casamada. Membre organitzador del Cinquè Saló d'Octubre. Participa en l'exposició Fleurs et natures mortes del Museu d'Art Modern de París.

1953 - Participa en la II Biennal Hispanoamericana d'Art celebrada a l'Havana.

1954 - Participa en la III Biennal Hispanoamericana d'Art celebrada a Barcelona.

1956 - Exposició individual a la Sala Vayreda de Barcelona.

1961 - Exposició individual a la Galerie Lambert de Paris i al Club Internacionale Féminin de Peinture al Museu d'Art Modern de Paris. Comença la seva activitat docent a l'Escola de Disseny Elisava.

1962 - Comença la seva activitat pedagògica a Elisava. Exposició individual a l'Ateneo de Madrid.

1965 - Participa en la primera mostra de l'Estampa Popular Catalana a la Galeria Belarte.

1967 - Funda l'escola EINA juntament amb altres docents d'Elisava.

1995 - L'il·lustra una antologia poètica de Juan Ramon Jiménez.

1997 - Premi de les Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona.

1998 - Rep la Creu de Sant Jordi.

2015 - Mor el 8 de març amb noranta-dos anys a Barcelona.

Campi Valls, Isabel

  • EINA RA8
  • Person
  • 1951-

Barcelona, 1951. Graduada en Arts Aplicades, especialitat disseny d’interiors (Llotja, 1969); Diploma de Disseny Industrial (EINA 1973); Postgrau Design for Disability (London College of Furniture, 1984); Llicenciada en Història de l’Art (UB, 2004), Diploma d’Estudis Avançats (UB, 2004).

Ha estat professora de l’Escola Massana (1977-1991); Hochschule der Künste (1991); Escola Superior de Disseny ESDI (1991-2003); Universitat Politècnica de Catalunya (2002-2005); Istituto Europeo de Design (2002-2009). És professora del Centre Universitari EINA des de 1997. Membre del tribunal de la tesi An acquired taste llegida per Viviana Narotzky al Royal College of Art, 2003.

Va iniciar la seva activitat professional com a interiorista i dissenyadora de mobles però el 1977 va deixar aquesta activitat per a dedicar-se a la teoria i a la docència. Ha estat comissària de diverses exposicions relacionades amb la història dels objectes. És presidenta i fundadora de la Fundació Història del Disseny dedicada a la recerca, difusió i promoció de la història del disseny. Actualment està realitzant una tesi doctoral sobre el disseny de producte al segle XX.

És membre del grup d’investigació GRACMON de la Universitat de Barcelona. Des de 2011 és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Cirici i Pellicer, Alexandre

  • EINA RA9
  • Person
  • 1914-1983

1914 - Neix el 24 de juny a Barcelona.

1931 - Inicia els estudis universitaris a la Facultat de Ciències.

1935 - Inicia els estudis d'Arquitectura a la Universitat Autònoma de Barcelona.

1936 - Participa en la Guerra Civil com a topògraf al front d'Aragó.

1938 - Es casa amb Carmen Alomar.

1939 - S'exilia a Montpelier, on estudia història de l'art a la Universitat de Montpeller 2, i París on continua els estudis d'arquitectura.

1941 - Torna a Barcelona. Neix el seu fill Cristian.

1945 - Crea la Societat Catalana d'Estudis d'Art que esdevindrà filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

1946 - Publica el llibre "Picasso antes de Picasso" i "Mil obras maestras del arte universal".

1947 - Participa en el primer congrés del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Comença els estudis d'Història a la Universitat de Barcelona. Publica "Mil joyas del arte español, vol. I i II (1947-1948)" amb Frederic-Pau Verrié i Faget.

1949 - Participa en la formació del Club 49. Publica "El surrealismo", "La estampa japonesa" i "La imaginación".

1950 - La pel·lícula de dibuixos animats "Érase una vez...", dirigida per Alexandre Cirici és guardonada a la Biennal de Venècia.

1951 - Funda l'empresa de publicitat Zen, on exerceix de dissenyador gràfic. Publica "El arte modernista catalán".

1952 - Publica "Barcelona".

1954 - Neix el seu fill David. Publica "Tàpies o la transverberació".

1955 - Publica "Cuixart" i "L'arquitectura catalana".

1956 - Participa en la creació de l'Associació d'Artistes Actuals.

1957 - Publica "L'escultura catalana".

1959 - Es funda l'Escola d'Art del FAD per iniciativa d'Alexandre Cirici. Publica "La pintura catalana", vol. I i II.

1960 - S'inaugura el Museu d'Art Contemporani de Barcelona sota la direcció d'Alexandre Cirici. Ocuparà aquest càrrec fins al 1965. Publica "Cardona Torrandell".

1961 - Membre fundador de l'Escola Elisava.

1962 - Comença a treballar a la revista Serra d'or.

1964 - Publica "Art i societat".

1966 - Dimiteix com a professor d'Elisava, juntament amb la majoria del claustre de professors.

1967 - Membre fundador de l'Escola EINA. Publica "El arte universal".

1968 - Publica "Arquitectura gótica catalana".

1970 - Pren part de la tancada a l'Abadia de Montserrat de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans en protesta pel Procés de Burgos. Publica "L'art català contemporani" i "Tàpies, testimoni del silenci".

1971 - Obté el títol de doctor en història. Premio Serra d'Or per "L'art català contemporani". Participa en la constitució de l'Assemblea de Catalunya. Publica "Barcelona pam a pam", "Nen, no t'enfilis" i "Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró".

1972 - Publica "El temps barrat". Premi Serra d'Or per "Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró". Premi Josep Pla per "El temps barrat".

1975 - Publica "Gargallo i Barcelona".

1976 - Publica "A cor batent".

1977 - És escollit senador en les eleccions generals. Ho tornarà a ser el 1979 i 1982. Publica "La estética del franquismo", "Ceràmica catalana", "L'art gòtic català I", "Miró mirall" i "Les hores clares".

1978 - És nomenat president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).

1979 - Publica "L'art gòtic català II".

1980 - Publica "Fenosa, comme une flamme d'eau".

1981 - Obté la càtedra d'Història General en Art a la Universitat de Barcelona.

1982 - Publica "Museus d'art catalans".

1983 - Mor el 10 de gener a Barcelona.

Alemany Barris, Josep

  • RA12
  • Person
  • 1940-

Cronologia destacada

1940 - Neix a Barcelona.

1961 - Comença a impartir docència a Elisava. En serà professor fins a l'any 1966.

1962 - Juntament amb Oriol Bohigas, Josep Ma. Martorell, Francesc Mitjans, Antoni Perpiñà, Josep Ma. Ribas i Manuel Ribas participa en el projecte de creació del Grupo de viviendas "Escorial".

1965 - Comença a impartir l'assignatura de Composició a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Ho farà fins a l'any 1969.

1967 - Membre fundador d'EINA.

1973 - Juntament amb Enric Poblet dissenya els quioscs de diaris i revistes de La Rambla.

1975 - Juntament amb Lelis Marqués, Enric Poblet i els estudiants de l'assignatura de projectes d'EINA, s'encarrega del muntatge de l'exposició "Barcelona desflorada".

1977 - Comença a impartir l'assignatura de Projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des de l’any 1977. Ho farà fins a l’any 2006.

1991 - És nomenat president del FAD. Ho serà fins a l'any 1995.

1999 - Juntament amb Agustí Vila Cubí s'encarrega de la restauració i remodelació del Passeig de la Font Nova de Camprodon.

2013 - Rep l'homenatge del FAD en reconeixement de la seva trajectòria.

Resultats 1 a 50 de 1004