S'estan mostrant 28 resultats

Archival description
U. doc. composta Art
Vista prèvia d'impressió View:

3 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

ADLAN i testimoni de l'època, '32-36

L’exposició sobre l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) vas ser un encàrrec del Col·legi d’Arquitectes, en el que van participar una gran part dels professors d’EINA i un petit grup d’alumnes. L’exposició situa l’ADLAN en el seu context temporal, a través d’un muntatge fotogràfic tret de revistes de l’època (32/36) i mostrà obres d’artistes com Jaume Sans, Marinel·lo o Eudald Serra. En el marc de l’exposició es van realitzar altres actes com la projecció de la pel·lícula "Sombrero de copa" , una taula rodona sobre el cinema dels anys 30 amb Romà Gubern com a moderador i la intervenció de Vázquez Montalban, Pere Gimferrer o Joan de Segarra entre d’altres, una conferència de Corredor-Matheos, altre sobre l’avantguarda i la literatura catalana a càrrec de Joaquim Molas, una taula rodona sobre l’ADLAN amb Alexandre Cirici i Josep Termes com a ponents i una conferència final titulada "ADLAN vist per un espectador" pronunciada per Sebastià Guasch.

Es conserva el conveni amb el Col·legi d’arquitectes (incomplet), les normes orientatives del Col·legi i documentació per a l’exposició ADLAN, comunicacions entre EINA i el Col·legi d’arquitectes, la memòria del projecte i pressupostos i despeses de la preparació i muntatge de l’exposició, el plànol de l’exposició, algunes de les fotografies exposades, el número 79 de "Cuadernos de arquitectura", dedicat a l’exposició, el pòster de l’exposició i el programa d’actes.

Animals imaginaris

"Animals imaginaris" va ser una acció-espectacle efímera organitzada amb motiu de la festa de fi de curs, per Xavier Olivé i Josep Bagà amb l'ajuda dels alumnes del Taller d'Escenografia i la col·laboració d’actors del Teatre Arnau de Barcelona. L’acció es va desenvolupar al jardí d’EINA, al qual el públic accedia mentre els animals (una pantera-tigre, una dona aranya, un rèptil i una au fènix) dormen dins les seves respectives gàbies. Els animals despertaren quan se’ls hi servia el sopar personalitzat i cuinat en directe per la xef del restaurant Giardinetto Notte, Reyes Modolell.

El muntage va comptar amb la participació de:
Suport i muntatge: A. Casanovas, P. Cortada, J. Font, J. García, C. Martínez, R. Romaní, M. Roig, M. Signes i E. Van Den Berz (alumnes del Taller d’Escenografia d’EINA)
Col·laboradors: Josep Aregall, Agustí Jançana i Marta Rovira
Animals: Tuninho Ribeiro, José Antonio Herrero, Lyn Jackson i Jessica.
Maquillatge, perruqueria i accessoris: Susana G. Körver, Joan Alonso i Gregorio Ros (Make-Up Academy)
Pentinats: Marcel (Taller de Perruqueria)
Vestuari: Ramon Ramis
Accessoris de paper retallat de seda: Umberto Spíndola
Música: Pebles
Selecció i elaboració del menú: Reyes Modolell (Giardinetto Notte).

L'expedient conté una carta de Xavier Olivé i Josep Bagà a Miquel Espinet, la targeta d'invitació, el programa i fotografies de l'acte

Audició de música progressiva, i muntatge-transformació de l’espai

Es tracta d'una experiència músico-sensorial impulsada per Pere Riera, professor de projectes d'interiorisme, com a part de les activitats de l'assignatura. La sala d'actes de la Casa Dolcet es decora amb motius pop, com ara un sòcol de núvols i un arc de Sant Martí, i es convida a Jaume Sisa a fer un recital en directe.

Col·lecció de serigrafies

  • L41
  • U. doc. composta
  • 1977 - ?
  • Part of Fons d'art

Amb motiu del 10è aniversari es fa el tiratge d'una serigrafia original d'Albert Ràfols Casamada, que s'obsequia a tots els col·laboradors que han passat durant els deu primers anys per EINA. De llavors ençà, es repetirà l'obsequi cada any, editant-se anualment una obra gràfica l'autor de la qual estigui vinculat a la institució. Inicialment es lliurava cada mes de juny, però a partir de l'any 1980, en què es comença a celebrar el sopar de Nadal, passa a oferir-se en aquesta ocasió. A partir de l'any 2007, l'estampa de Nadal d'EINA s'edita al taller de Barra de ferro, fins aleshores s'havia anat fent l'encàrrec a altres tallers, principalment el taller Vallirana. Aquestes edicions passen a enriquir anualment el Fons d'art de la Fundació EINA.

La col·lecció conté obres de:
Albert Ràfols (1977 i 1968), Maria Girona (1978 i 2005), Pep Alemany (1979), Francesc Todó (1980), Francesc Artigau (1980), Xavier Olivé (1981), Xavier Serra de Rivera (1982), Toni Miserachs (1983), Sílvia Gubern (1984), Josep Guinovart (1985), Joan Hernandez-Pijoan (1987), Antònia Vilà (1988 i 2006), Patrício Vélez (1990), América Sánchez (1991), Antoni Llena (1992), Montse Ribas (1993), María Helguera (1994), Joaquim Chancho (1995), Claret Serrahima (1996), Keith Adams (1997), Manel Esclusa (1998), Rosa Tarruella (1999), Xano Armenter (2000), Albert Valera (2001), Sergi Aguilar (2002), Àngels Viladomiu (2003), André Ricard (2004), Jordi Fulla (2007), Nicole Gagnum (2008), Philip Stanton (2009), Enric Mas (2010), Mar Saiz (2011), Jo Milne (2012), Núria Andreu (2013), Artur Muñoz (2014), Jordi Duró (2015), Miguel Bustos (2017), Manel Rubiales (2017), Daniel Steegmann (2018) i Alicia Koft (2018)

Coses passades de moda

Coses passades de moda (encara no recuperades) es una mostra que proposa reflexionar sobre el bon gust, les modes i el kitsch més exagerat. Per a la seva organització es convida els professors i amics de l'escola a participar amb el seu propi objecte més passat de moda. Uns objectes que anaven configurant la mostra a mesura que arribaven.

Entorn del tronc

En el marc dels actes de fi de curs de l'any 1974, es realitza una acció consistent el plantejaments, bàsicament conceptuals, que transformen el paisatge del jardí d'EINA i, concretament, els seus arbres. A cada participant se li assigna un arbre, al voltant del qual desplegaria la seva proposta en forma d'intervenció artística, i se li proporciona una fitxa amb les seves característiques botàniques i la situació al jardí. Entre les propostes trobem un til·ler que dóna til·la, mitjançant una aixeta i unes tasses; un arbre amb les fulles numerades; un altre sagnant amb serres i ganivets que el ferien; un d'embolicat en cotó fluix; un altre en el qual es recolza un coixí acompanyat de dues novel·les policíaques, tot invitant a la lectura, entre d'altres.

Escultures a l'aire lliure

Escultures a l'aire lliure és una experiència a càrrec de Xavier Olivé i de Carlos Pazos amb l'assessorament i la col·laboració del grup de dansa dirigit per Cesc Gelabertde on es confonen artista, tema, model i obra en una mateixa realitat en què s'experimenta amb els límits entre art i vida. Per realitzar aquesta idea es compta amb la col·laboració de Rosli i Muntat Ayuso, Santi Alcolea, Toni Cots, Toni Gelabert i Ramón Olives com a escultures adoptant postures estètiques clàssica i romàntica. Els homes imiten el "David" de Verrocchio, un personatge amb túnica i un home primitiu recolzat en un bastó; les dones a la "Sireneta" d'Eriksen, al "Desconsol" de Josep Llimona i a la "Mediterrània" de Maillol. Els amplificadors d'un magnetòfon reproduïen sons naturals (brisa, fulles dels arbres, etc.).
Maquillatge i perruqueria: María José Araujo.
So: Francesc Martí.

L'infant salvatge

Acció dirigida per Xavier Olivé, homenatge a François Truffaut. L'alumne Francesc Serrat és encadenat a l'escala de caragol de la torre de la Casa Manuel Dolcet. Aquest només es podia comunicar amb el tacte i a crits, sense paraules. La resta de participants havien de trobar la clau per alliberar-lo.

Projecte de transformació del jardí a escala 1:1

En aquest muntatge de la Maria Girona, en el qual es reflexiona sobre realitat, ficció i percepció, els diferents elements emprats, procedents de diferents decorats de teatre, es distribueixen pel jardí conformant un gran collage. L'artificialitat del seu realisme es posa en evidència en contrastar amb els elements naturals del jardí, al mateix temps que aquests últims adquireixen un sentit diferent en incloure's dins de la ficció.