S'estan mostrant 221 resultats

En el marc del curs bàsic de Color impartit per Albert Ràfols, els estudiants de primer duen a terme una acció anomenada Environament experimental. Es tracta d'una instal·lació de realització col·lectiva fonamentada en els estudis i les pràctiques prèviament realitzats sobre teoria del color i composició. mòduls volumètrics, textures, música i so, canvis de llum i projeccions de diapositives que contribueixen a la transformació durant dos dies (29 i 30 de maig) de l'espai de la classe.

Tramesa Postal s'emmarca dins del conjunt de pràctiques d'art conceptual portades a terme a EINA a finals dels anys 60 i principis del 70. Artistes multidisciplinaris de tot el món van ser convidats a participar d'una pràctica de Mail art que seria exposada en dues ocasions, la primera d'elles a EINA, i la segona a la Sala Vinçon, amb motiu de la celebració del Congreso Mundial de Comunicación a Barcelona.

Entre els participants destaquen noms com John Baldessari, Ettore Sottsass, Antoni Miralda, Muntadas, John Knight, Lawrence Weiner, Joan Brossa, Bigas Luna, Colita, Robert Llimós, Toni Miró, Xavier Olivé, Carlos Pazos, America Sanchez, Xavier Sust o Lluís Utrilla.

Conté els fulls volanders i materials publicitaris d'ambdues exposicions, la llista de participants i algunes llistes d'adreces, les cartes de resposta d’alguns participants, el pòster de l’exposició i algunes de les trameses.

Conté el programa d'activitats general i un altre de més específic amb les activitats d'un dels dies. També fotografies d'algunes de les activitats realitzades.

Conté el programa de l'exposició i de les activitats realitzades entorn la figura de Josef Albers amb la col·laboració de l'Institut Alemany de Cultura, i anotacions manuscrites de Norberto Chaves per a la taula rodona "La pedagogía del color", en la que va participar juntament amb Joaquim Albrecht, Eva Eyquem, Ramon Folch, Joan Hernández Pijuán, Jordi Pericot, Albert Ràfols Casamada, Xavier Rubert de Ventós, Gerard Sala, Eduard Subirats i Patricio Vélez.

EINA realitza el muntatge de l'exposició "Barcelona desflorada: recursos naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva gestió", organitzada per la Comissió del Medi Ambient de l'Associació d'Enginyers Industrials en col·laboració amb el BCD (Barcelona Centro de Diseño Industrial), en la seu del qual se celebra. Del muntatge, en el qual participen estudiants de l'assignatura de projectes de segon d'Interiorisme, i els professors Josep Alemany, Lelis Marqués i Enric Poblet, destaca l'arbre metàl·lic de 13 metres d'alçada que es va situar davant la seu del BCD. L'exposició pretén presentar els principals problemes relacionats amb els recursos naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, així com iniciar un debat al voltant d'aquests per tal de cercar-hi alternatives sostenibles.

Conté el plànols d'un arbre metàl·lic de 13 metres d'alçada que es va situar davant la seu del BCD en el marc de l'exposició "Barcelona desflorada". Hi van participar alumnes de l'assignatura de projectes de segon d'interiorisme, i els professors Josep Alemany, Lelis Marqués i Enric Poblet. La unitat documental també conté rebuts i factures del departaments de disseny gràfic d'EINA i de diversos professors, un quadríptic i una invitació a l'exposició.

Fernando Amat proposa una activitat en la qual els estudiants d'EINA han de realitzar una construcció a partir de material de recuperació i seguint unes pautes específiques establertes pel mateix Amat. El material a emprar és un conjunt heterogeni de desferres que provenen del seu magatzem i el treball s'ha de fer emprant algunes eines bàsiques (serra, martell, claus...). La restricció més significativa és, però, que els estudiants i el mateix Amat, que participava directament en l'activitat, no podien parlar entre ells.

El plantejament de la construcció vol demostrar la distància que ja en aquell moment s'havia establert amb el treball manual, la dificultat per manipular eines senzilles, i les limitacions del sistema projectual del disseny. La proposta d'Amat s'inscrivia en la tendència a treballar entorn d'experiències comunicatives i el fenomen del llenguatge.

En el marc del seminari d'Art Contemporani conduït per Maria Lluïsa Borràs, es realitza una exposició, resultat d'un treball de recerca sobre les diferents formes de la poesia visual que compta amb una selecció d'obres d'autors internacionals i catalans com Joan Brossa, Ramon Canals, J. V. Foix, Gabriel Guash o Albert Ràfols, entre d'altres.

L'exposició té lloc a EINA entre el dinou i el vint-i-vuit de juny de 1973, passant el mateix mes de juny i fins al setembre a la Llibreria Dalla de Barcelona on s'exposen per primera vegada el poema visual "Poema de Catalunya" i el poema fonètic "Poema per a N'Antoni Tàpies" de J. V. Foix, expressament impresos per a l'ocasió.

Conté el programa i el catàleg de l'exposició "Poesia visual" realitzada com a resultat del seminari homònim impartit per Maria Lluïsa Borràs durant el curs 72/73. L'exposició va inaugurar-se a EINA i a continuació va passar a la llibreria Dalla.

Es tracta d'una experiència músico-sensorial impulsada per Pere Riera, professor de projectes d'interiorisme, com a part de les activitats de l'assignatura. La sala d'actes de la Casa Dolcet es decora amb motius pop, com ara un sòcol de núvols i un arc de Sant Martí, i es convida a Jaume Sisa a fer un recital en directe.

En el marc del Taller de color de l'Albert Ràfols, es realitza una experiència col·lectiva consistent en la realització d'un collage dins del qual s'havia de poder entrar. El treball es va dividir en dues parts. D'una banda, la recollida del material, bàsicament anuncis o fragments d'anuncis publicitaris i, de l'altra, la realització pràctica dels estudiants sota la direcció de l’Albert Ràfols.

L'objectiu era establir un diàleg entre l'espai arquitectònic, el volum interior de la classe i els elements cromàtics i formals que s'incorporaven a murs, sostre i terra, amb l'objectiu d'entendre com aquests elements modifiquen el concepte d'espai en relacionar-se entre ells.

En la línia de les propostes conceptuals i l'exploració del verbal s'organitza l'experiència sonora Firulete. L'activitat, coordinada per America Sanchez, consisteix en la instal·lació de micròfons en la porta d'entrada de l'Escola que actua com Espai Tàctil. Aquest enregistrament de sons i comentaris s'escolta simultàniament a una de les aules que actua com a caixa de ressonància.

La segona edició del Seminari d'Estètica s'inaugura amb una sessió titulada Expressió i significació a càrrec d'Alexandre Cirici i Manuel Sacristán. Li van continuar Cine d'avantguarda i cine polític impartida per Roman Gubern; una sessió sobre cinema fantàstic i de terror; un col·loqui sobre els còmics entre Enric Sió i R. Gubern; una taula rodona sobre sociologia de la literatura amb la participació de Lucien Goldmann; una sessió crítica sobre la pintura de Jordi Galí; una altra sobre les tendències actuals de la música moderna; diverses sessions sobre les branques de les matemàtiques de les teories de conjunts i les de grups; altres dedicades a l'estructuralisme impartides per Salvador Clotas, Xavier Rubert de Ventós i Manuel de Solà-Morales; una sessió d'Eduard Bonet amb el títol Probabilitat, informació i simulació; o una dedicada als fets del maig del 68 francès amb la participació de J.M. Castellet, M.A. Capmany o J. Solé Tura, entre d'altres.

Conté la llista de participants i fulls volanders publicitaris d'algunes de les sessions.

Les Jornades de debat amb el Gruppo 63, motiven un Seminari d’Estètica que s’inicia dues setmanes després de la visita dels italians. L’objectiu principal del seminari és, segons s’indica en una de les cartes de convocatòria, “estudiar l’aplicació del mètode estructuralista a l’estètica”. El seminari s’inicia amb unes sessions preparatòries d'aclariment terminològic i conceptual, a partir de diferents textos de l’historiador i crític d’art Pierre Francastel, dels filòsofs i sociòlegs Lucien Goldmann, Roland Barthes i Roger Bastide i del llinguista Émile Benveniste.

L’exposició sobre l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) vas ser un encàrrec del Col·legi d’Arquitectes, en el que van participar una gran part dels professors d’EINA i un petit grup d’alumnes. L’exposició situa l’ADLAN en el seu context temporal, a través d’un muntatge fotogràfic tret de revistes de l’època (32/36) i mostrà obres d’artistes com Jaume Sans, Marinel·lo o Eudald Serra. En el marc de l’exposició es van realitzar altres actes com la projecció de la pel·lícula "Sombrero de copa" , una taula rodona sobre el cinema dels anys 30 amb Romà Gubern com a moderador i la intervenció de Vázquez Montalban, Pere Gimferrer o Joan de Segarra entre d’altres, una conferència de Corredor-Matheos, altre sobre l’avantguarda i la literatura catalana a càrrec de Joaquim Molas, una taula rodona sobre l’ADLAN amb Alexandre Cirici i Josep Termes com a ponents i una conferència final titulada "ADLAN vist per un espectador" pronunciada per Sebastià Guasch.

Es conserva el conveni amb el Col·legi d’arquitectes (incomplet), les normes orientatives del Col·legi i documentació per a l’exposició ADLAN, comunicacions entre EINA i el Col·legi d’arquitectes, la memòria del projecte i pressupostos i despeses de la preparació i muntatge de l’exposició, el plànol de l’exposició, algunes de les fotografies exposades, el número 79 de "Cuadernos de arquitectura", dedicat a l’exposició, el pòster de l’exposició i el programa d’actes.

El Col·legi de Filosofia fou un grup de debats i conferències de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transició democràtica espanyola. S'inspirava en el model del Collège de Philosophie francès (1974) i sobretot en el Collège de Sociologie (1937-1939) de Georges Bataile i Michel Leiris. S'inicià a la tardor de 1976 arran d'unes trobades del psicoanalista lacanià Antoni Vicens amb els filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías Sagnier i el professor de literatura i traductor Jordi Llovet. El primer curs es realitzà a l'Escola EINA (primer trimestre de 1977) i posteriorment passà al Casal de Sarrià, a la Casa Elizalde de la dreta de l'Eixample, fins a acabar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, integrat dins l'Institut d'Humanitats.

L'expedient conté la llista d'alumnes matriculats al curs 1976-1977 i 1977-1978, una convocatòria a una reunió per informativa, els preus del curs, la relació de despeses derivades del curs, una bibliografia sobre Jean-Jacques Rousseau i diferents materials publicitaris com cartells i fulls volanders.

Conté el programa del seminari, diferents receptes i la llista d'assistència dels participants.

Taller impartit per Cesc Gelabert.

Revista editada pel Taller de Disseny Gràfic d'EINA.

Conté una proposta de continguts per a l'assignatura, apunts i enunciats d'exercicis.