Showing 221 results

L’any 67, EINA va acollir el grup d’intel·lectuals italians Gruppo 63. Amb el patrocini de les editorials Lumen, Seix i Barral i Edicions 62, es va voler propiciar unes converses entre aquest grup i una representació dels intel·lectuals espanyols i catalans. El grup d’italians el constituïen Nanni Balestrini,Renato Barilli, Furio Colombo, Fausto Curi, Guido Davico Bonino, Gillo Dorfles, Umberto Eco, Enrico Filippini, Alfredo Giuliani, Giorgio Manganelli, Elio Pagliarani, Antonio Porta, Valerio Riva i Adriano Spatola. El grup de participants espanyols i catalans va comptar amb Carlos Barral, Josep Maria Castellet, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, José Agustín Goytisolo, J. V. Foix, Joan Teixidor, Salvador Clotas, Alexandre Cirici, Gabriel Celaya, Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Romà Gubern, Ricardo Bofill, Oscar Tusquets, Federico Correa, Oriol Bohigas, J. M. Mestres Quadreny i la majoria dels professors d’EINA d’aquell moment.
Es conserva el programa dels dies 3 al 5 de febrer de 1967 amb el segell de l'editorial Tusquets, i fotografies de les jornades.

Les Jornades de debat amb el Gruppo 63, motiven un Seminari d’Estètica que s’inicia dues setmanes després de la visita dels italians. L’objectiu principal del seminari és, segons s’indica en una de les cartes de convocatòria, “estudiar l’aplicació del mètode estructuralista a l’estètica”. El seminari s’inicia amb unes sessions preparatòries d'aclariment terminològic i conceptual, a partir de diferents textos de l’historiador i crític d’art Pierre Francastel, dels filòsofs i sociòlegs Lucien Goldmann, Roland Barthes i Roger Bastide i del llinguista Émile Benveniste.

Maria Lluïsa Borràs, professora del curs d’art contemporani , va organitzar durant el curs 72/73 un seminari sobre poesia visual. Es conserven biografies i fitxes dels poetes estudiats al seminari.

Conté el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament, el decret de constitució del Consell Rector del Color, comunicacions entre EINA i l'Ajuntament, fotografies de l'acte de signatura del protocol amb l'Ajuntament i l'empresa Procolor, el "Programa C del pla de color", format per "Teoria del color", "Els objectes en l'espai urbà, proposta per a Barcelona", "Visió i classificació dels colors" i "Els materials i els seu pintat", la memòria publicada del projecte, la paleta de colors del projecte, diferents tríptics explicatius, un vídeo sobre el projecte i algunes factures i rebuts.

Conté les enquestes emplenades, resums i un informe dels resultats.

Conté una proposta de serveis d'assessorament i disseny de la imatge corporativa de l'Instituto Tecnológico de la Bisutería (ITEB) i una carta de Rafael Timoner, President d'aquest centre, on es rebutja l'oferta d'EINA.

Projecte de construcció d'una nova seu per a l'escola EINA, primer a Badalona, després a Esplugues de Llobregat. L'edifici havia de ser projectat i construït sota la direcció dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. Segons els plànols es van pensar tres plantes amb terrasses, cobertes per un prisma triangular de vidre que albergava diverses aules. Finalment, l’obra no es va portar a terme.

Es conserven els plànols de MBM Arquitectes, cartes enviades a professors sol·licitant aportacions econòmiques, llistes d’assistents a les primeres reunions, els primers pressupostos i informes de previsió econòmica.

Amb motiu del 10è aniversari es fa el tiratge d'una serigrafia original d'Albert Ràfols Casamada, que s'obsequia a tots els col·laboradors que han passat durant els deu primers anys per EINA. De llavors ençà, es repetirà l'obsequi cada any, editant-se anualment una obra gràfica l'autor de la qual estigui vinculat a la institució. Inicialment es lliurava cada mes de juny, però a partir de l'any 1980, en què es comença a celebrar el sopar de Nadal, passa a oferir-se en aquesta ocasió. A partir de l'any 2007, l'estampa de Nadal d'EINA s'edita al taller de Barra de ferro, fins aleshores s'havia anat fent l'encàrrec a altres tallers, principalment el taller Vallirana. Aquestes edicions passen a enriquir anualment el Fons d'art de la Fundació EINA.

La col·lecció conté obres de:
Albert Ràfols (1977 i 1968), Maria Girona (1978 i 2005), Pep Alemany (1979), Francesc Todó (1980), Francesc Artigau (1980), Xavier Olivé (1981), Xavier Serra de Rivera (1982), Toni Miserachs (1983), Sílvia Gubern (1984), Josep Guinovart (1985), Joan Hernandez-Pijoan (1987), Antònia Vilà (1988 i 2006), Patrício Vélez (1990), América Sánchez (1991), Antoni Llena (1992), Montse Ribas (1993), María Helguera (1994), Joaquim Chancho (1995), Claret Serrahima (1996), Keith Adams (1997), Manel Esclusa (1998), Rosa Tarruella (1999), Xano Armenter (2000), Albert Valera (2001), Sergi Aguilar (2002), Àngels Viladomiu (2003), André Ricard (2004), Jordi Fulla (2007), Nicole Gagnum (2008), Philip Stanton (2009), Enric Mas (2010), Mar Saiz (2011), Jo Milne (2012), Núria Andreu (2013), Artur Muñoz (2014), Jordi Duró (2015), Miguel Bustos (2017), Manel Rubiales (2017), Daniel Steegmann (2018) i Alicia Koft (2018)