S'estan mostrant 218 resultats

Archival description
EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona U. doc. composta
Vista prèvia d'impressió View:

82 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

Col·legi de Filosofia

El Col·legi de Filosofia fou un grup de debats i conferències de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transició democràtica espanyola. S'inspirava en el model del Collège de Philosophie francès (1974) i sobretot en el Collège de Sociologie (1937-1939) de Georges Bataile i Michel Leiris. S'inicià a la tardor de 1976 arran d'unes trobades del psicoanalista lacanià Antoni Vicens amb els filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías Sagnier i el professor de literatura i traductor Jordi Llovet. El primer curs es realitzà a l'Escola EINA (primer trimestre de 1977) i posteriorment passà al Casal de Sarrià, a la Casa Elizalde de la dreta de l'Eixample, fins a acabar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, integrat dins l'Institut d'Humanitats.

L'expedient conté la llista d'alumnes matriculats al curs 1976-1977 i 1977-1978, una convocatòria a una reunió per informativa, els preus del curs, la relació de despeses derivades del curs, una bibliografia sobre Jean-Jacques Rousseau i diferents materials publicitaris com cartells i fulls volanders.

Expedient d'organització del Premi EINA 1977-1978

Conté les bases del concurs, la normativa de col·laboració, comunicacions amb la Corporació Industrial Catalana, patrocinadors del premi, comunicacions amb Yves Zimmermann, Miguel Milá i Josep Maria Trias on se’ls demana formar part del jurat, la resolució del jurat, una nota de premsa, un model de diploma i el diploma atorgat a Alberte Permui, i fotografies del trofeu dissenyat per Sergi Aguilar.

10è aniversari d'EINA

Amb motiu del 10è aniversari d’EINA, es va celebrar una exposició d’autògrafs (textos, dibuixos, etc.) de persones vinculades amb l’escola. Es conserva la carta enviada als participants i la llista de persones a la que es a enviar.

El fons d'art de l'escola compta amb els autògrafs de:
Girona, Maria
Gali Camprubí, Jordi jr.
Comadira, Narcís
Artigau, Francesc
Bohigas, Oriol
Marí, Toni
Muñoz, Asen
Joan, Pau
Moral, Maria Teresa
Teixidor Sureda, Àngel
Mañà, Jordi
Selles, Antoni
Rabassa, Rosa Maria
Pau Corominas, Lluís
Sarra Arau, Jordi
Espinet, Miquel
Serra, Manolo
Vives, Carme
Casals, Pim
Combalia Dexeus, Victoria
Masià, Carmen
Garriga, Isabel
Closas, Francis
Cantallops, Lluís
Pablo, Jordi
Domènech, Ramon
Lluscà, Josep
Vicens, Toni
Casals, Muriel
Miserachs, Toni
Steegman, Enric
Freixes, Dani
Olivé, Xavier
Bofill, Anna
Armenter, Xano
Llovet, Jordi
Garces, Jordi
Hernández Cros, Chon
Gelabert, Cesc
Sánchez, America
Núñez, Patricia
Tornabell, Alexandre
Bonet, Eduard
Regas, Georgina
Riera, Pere
Núñez, Alicia
Jové, Àngel
Milà, Miquel
Hernández Cros, Jose Emilio
Sust, Xavier
Gubern, Sílvia
Bonet, Maria del Mar
Zimmermann, Yves
Valcarcel, Maria
Monjo, Susana
Artigas, Jordi
Estrada P.; Preminguer, M.; Clusellas, M.
Fernández de la Reguera, Fredy
Sariola, Eulàlia
Peraferrer, Domènech
Ullibarri, Susana
Marfil Prats, Armand
Giner Torres, Maria
Valeri, M. Mercè
Arumí, Francesc
Ferrater, Jose Manuel
Querol, Maribel
Vivo, Caro
Canyellas, Quim
Leiva, Nelson
Borrell, Josep
Vidal, Eugenia
Cistero, Merxe
Coma, Montse
Costa, Josep
Mila, Josep M.
Vilalta, Angel
Aubert, Maria Antonia
Garcia, Victoria
Angel, Marcela
Aliu, Joan ; Font, Jaume
Serrat, Francesc
Verges, Paulina
Padrós, Agnés
Vidal i Jansa, Mercè
Tort, Carmen
Ribalta, Marta
Nualart, Roser
Bulbena i Moreu, Xavier
Esteba, Pilar
Baurier, Annie
Dalmau, Marta
Bonet, Guillem
Arranz-Bravo, Eduard
Valls Gorina, Nani
Ardid, Salvador
Brustenga, Alex
Todó, Francesc
Studio Blau
Sòria Badia, Enric
Rubió i Palau, Carme
Sellés, Roser
Rotger i Rosell, Jordi
Riba, Jordi
Pérez Vernetti, Laura
Gelabert, Toni
Alemany, Pep
Maio, Anna
Minoves, Albert
Gorgas Casoliva, Pep
Llopis, Francesca
Ferrer. Alexandre
xxxxxx Giró, Ignacio
Escala, Salvador
Vidal, Noelia
Masdemont, Mercè
Marzá, Fernando
Riera Pujal, Carles
Fuchs, Margarita
Tort, Montserrat
Ninot, Ricard de
Mestres Quadreny, J. M.
Palomo, Chuca
Maria Puig, Ramon

El somni de Dante

Xavier Olivé i Carlos Pazos organitzen una experiència en el marc del Taller de Comunicació que té per objecte la crítica de la imatge, en la qual la realitat imita l'art a partir de l'escenificació per part dels estudiants del quadre "El somni de Dante en el moment de la mort de Beatrice" de l'artista anglès prerafaelita Dante Gabriel Rossetti (1871).

Escultures a l'aire lliure

Escultures a l'aire lliure és una experiència a càrrec de Xavier Olivé i de Carlos Pazos amb l'assessorament i la col·laboració del grup de dansa dirigit per Cesc Gelabertde on es confonen artista, tema, model i obra en una mateixa realitat en què s'experimenta amb els límits entre art i vida. Per realitzar aquesta idea es compta amb la col·laboració de Rosli i Muntat Ayuso, Santi Alcolea, Toni Cots, Toni Gelabert i Ramón Olives com a escultures adoptant postures estètiques clàssica i romàntica. Els homes imiten el "David" de Verrocchio, un personatge amb túnica i un home primitiu recolzat en un bastó; les dones a la "Sireneta" d'Eriksen, al "Desconsol" de Josep Llimona i a la "Mediterrània" de Maillol. Els amplificadors d'un magnetòfon reproduïen sons naturals (brisa, fulles dels arbres, etc.).
Maquillatge i perruqueria: María José Araujo.
So: Francesc Martí.

Barcelona desflorada

EINA realitza el muntatge de l'exposició "Barcelona desflorada: recursos naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva gestió", organitzada per la Comissió del Medi Ambient de l'Associació d'Enginyers Industrials en col·laboració amb el BCD (Barcelona Centro de Diseño Industrial), en la seu del qual se celebra. Del muntatge, en el qual participen estudiants de l'assignatura de projectes de segon d'Interiorisme, i els professors Josep Alemany, Lelis Marqués i Enric Poblet, destaca l'arbre metàl·lic de 13 metres d'alçada que es va situar davant la seu del BCD. L'exposició pretén presentar els principals problemes relacionats amb els recursos naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, així com iniciar un debat al voltant d'aquests per tal de cercar-hi alternatives sostenibles.

Conté el plànols d'un arbre metàl·lic de 13 metres d'alçada que es va situar davant la seu del BCD en el marc de l'exposició "Barcelona desflorada". Hi van participar alumnes de l'assignatura de projectes de segon d'interiorisme, i els professors Josep Alemany, Lelis Marqués i Enric Poblet. La unitat documental també conté rebuts i factures del departaments de disseny gràfic d'EINA i de diversos professors, un quadríptic i una invitació a l'exposició.

Entorn del tronc

En el marc dels actes de fi de curs de l'any 1974, es realitza una acció consistent el plantejaments, bàsicament conceptuals, que transformen el paisatge del jardí d'EINA i, concretament, els seus arbres. A cada participant se li assigna un arbre, al voltant del qual desplegaria la seva proposta en forma d'intervenció artística, i se li proporciona una fitxa amb les seves característiques botàniques i la situació al jardí. Entre les propostes trobem un til·ler que dóna til·la, mitjançant una aixeta i unes tasses; un arbre amb les fulles numerades; un altre sagnant amb serres i ganivets que el ferien; un d'embolicat en cotó fluix; un altre en el qual es recolza un coixí acompanyat de dues novel·les policíaques, tot invitant a la lectura, entre d'altres.

L'infant salvatge

Acció dirigida per Xavier Olivé, homenatge a François Truffaut. L'alumne Francesc Serrat és encadenat a l'escala de caragol de la torre de la Casa Manuel Dolcet. Aquest només es podia comunicar amb el tacte i a crits, sense paraules. La resta de participants havien de trobar la clau per alliberar-lo.

Las bellas artes

L'assignatura de Comunicació de Xavier Olivé organitzà una sessió de dibuix de model de figura humana segons les convencions i l'escenografia de l'Acadèmia de principis del segle XX.
Es conserven fotografies de la classe.

Exposició de Poesia Visual

En el marc del seminari d'Art Contemporani conduït per Maria Lluïsa Borràs, es realitza una exposició, resultat d'un treball de recerca sobre les diferents formes de la poesia visual que compta amb una selecció d'obres d'autors internacionals i catalans com Joan Brossa, Ramon Canals, J. V. Foix, Gabriel Guash o Albert Ràfols, entre d'altres.

L'exposició té lloc a EINA entre el dinou i el vint-i-vuit de juny de 1973, passant el mateix mes de juny i fins al setembre a la Llibreria Dalla de Barcelona on s'exposen per primera vegada el poema visual "Poema de Catalunya" i el poema fonètic "Poema per a N'Antoni Tàpies" de J. V. Foix, expressament impresos per a l'ocasió.

Conté el programa i el catàleg de l'exposició "Poesia visual" realitzada com a resultat del seminari homònim impartit per Maria Lluïsa Borràs durant el curs 72/73. L'exposició va inaugurar-se a EINA i a continuació va passar a la llibreria Dalla.

Exposició Supercollage

En el marc del Taller de color de l'Albert Ràfols, es realitza una experiència col·lectiva consistent en la realització d'un collage dins del qual s'havia de poder entrar. El treball es va dividir en dues parts. D'una banda, la recollida del material, bàsicament anuncis o fragments d'anuncis publicitaris i, de l'altra, la realització pràctica dels estudiants sota la direcció de l’Albert Ràfols.

L'objectiu era establir un diàleg entre l'espai arquitectònic, el volum interior de la classe i els elements cromàtics i formals que s'incorporaven a murs, sostre i terra, amb l'objectiu d'entendre com aquests elements modifiquen el concepte d'espai en relacionar-se entre ells.

Sausalito: construcció sense paraules

Fernando Amat proposa una activitat en la qual els estudiants d'EINA han de realitzar una construcció a partir de material de recuperació i seguint unes pautes específiques establertes pel mateix Amat. El material a emprar és un conjunt heterogeni de desferres que provenen del seu magatzem i el treball s'ha de fer emprant algunes eines bàsiques (serra, martell, claus...). La restricció més significativa és, però, que els estudiants i el mateix Amat, que participava directament en l'activitat, no podien parlar entre ells.

El plantejament de la construcció vol demostrar la distància que ja en aquell moment s'havia establert amb el treball manual, la dificultat per manipular eines senzilles, i les limitacions del sistema projectual del disseny. La proposta d'Amat s'inscrivia en la tendència a treballar entorn d'experiències comunicatives i el fenomen del llenguatge.

Resultats 101 a 150 de 218