El Col·legi de Filosofia fou un grup de debats i conferències de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transició democràtica espanyola. S'inspirava en el model del Collège de Philosophie francès (1974) i sobretot en el Collège de Sociologie (1937-1939) de Georges Bataile i Michel Leiris. S'inicià a la tardor de 1976 arran d'unes trobades del psicoanalista lacanià Antoni Vicens amb els filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías Sagnier i el professor de literatura i traductor Jordi Llovet. El primer curs es realitzà a l'Escola EINA (primer trimestre de 1977) i posteriorment passà al Casal de Sarrià, a la Casa Elizalde de la dreta de l'Eixample, fins a acabar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, integrat dins l'Institut d'Humanitats.
L'expedient conté la llista d'alumnes matriculats al curs 1976-1977 i 1977-1978, una convocatòria a una reunió per informativa, els preus del curs, la relació de despeses derivades del curs, una bibliografia sobre Jean-Jacques Rousseau i diferents materials publicitaris com cartells i fulls volanders.
