Print preview Close

Showing 2004 results

Archival description
Print preview View:

1664 results with digital objects Show results with digital objects

Treballs d'assignatures

13 capses amb diapositives de Projectes finals de carrera i de diverses assignatures i tallers.

Diversos alumnes (1967). Assignatura: Prácticas. Opinión sobre la visita efectuada al centro informativo del diseño industrial en Barcelona.

Tort, Montserrat (1972). Acondicionamiento de una furgoneta. Assignatura: Proyectos de diseño.

Treballs del Taller de Tècniques Plàstiques (1976).

Sureda, Ñon (197-?). Propuesta de rediseño Metro Tres Torres. Assignatura: Biblioteca III. Professor: Norberto Chaves.

Llopis, Francesca (1978). Cómo llegar a la metonimia del oeste. Assignatura: Biblioteca III. Professor: Norberto Chaves.

Escarpenter, M. (Entre 1978-1980). Análisis objeto "el lápiz". Assignatura: Teoría del diseño. Professor: Norberto Chaves.

Vives, Antonio (Entre 1978-1980). Teoría del diseño. Assignatura: Teoría del diseño. Professor: Norberto Chaves.

Tardio, Patricia (198-?). Conceptos de tipografía, caja alta, caja baja. Professor: Norberto Chaves.

Hamm, Camilla (198-?). Introducción a la semiología. Professor: Norberto Chaves.

Dachs, Montserrat; Darder, Anna; Günther, Helena; Rendé, Carme (1984?). "Publicacions". Assignatura: Sociologia del diseño. Publicaciones de diseño. Professor: Norberto Chaves.

Hamm, Camila; Parrillas, Ramón; Molina, Manel (1984?). "Architektur & Wohnen". Assignatura: Sociologia del diseño. Publicaciones de diseño. Professor: Norberto Chaves.

Pérez Colomer, Ramón (1984). "Tratamiento del diseño gráfico en ON". Assignatura: Sociologia del diseño. Publicaciones de diseño. Professor: Norberto Chaves.

Slemenson, Diego; Celda, Rafael; Siscart, Ramón; Bagà, Josep C. (198-?). El concepto de diseño. Assignatura: Sociologia del diseño. Professor: Norberto Chaves.

Andreu, Nuria; Guerra, David (198-?). Propuesta de audiovisual para el estudio de la tipología simbólica Punk. Assignatura: Sociologia del diseño. Professor: Norberto Chaves.

Diversos alumnes (1981). Brain-storming. Assignatura: Introducción al diseño gráfico. Professor: Norberto Chaves.

Arola, Toni (1883). Sociologia del disseny. Professor: Norberto Chaves.

Trabajo de ejercitación sobre el "modelo de la comunicación" (1983). Assignatura: Teoria de la comunicación gráfica. Professor: Norberto Chaves. Alumnes: Elena Alentorn, Yolanda Boronat, Alexandre Cardona, Antonia Cos, Eva Gatell Breis,Sergio Hernández Francés, Agustí Jansana, Ricard Riambau, LLuís Ribera, Carmen Sambola.

Slemenson, Diego (1983). El circo hormiguero; La guerra y la paz son Madre María. Professor: Norberto Chaves.

Slemenson, Diego (1983). Trabajo de fin de curso. Assignatura: Introducció a la Semiologia. Professor: Norberto Chaves.

Diversos alumnes (1983). Definición de gráfica. Professor: Norberto Chaves.

Representación de los conceptos: símbolo, logotipo, marca y anagrama (1984). Assignatura: Teoría de la comunicación. Professor: Norberto Chaves. Alumnes: Elena Alentorn, Ana Alentorn, Alexandre Cardona, Elena Concepción, Joaquim Duran i Llinàs, Sergio Hernández Francés, Rosa Barres, Josep Mallofré, Montserrat Buch, Violeta Feu, Agustí Jansana, Carmen Sambola.

Montserrat, Rosa M.; Escalas Llimona, Isabel. Comentario sobre los cachorros de Mario Vargas Llosa. Assignatura: Expresión oral y escrita. Professor: Fernández Buey.

Expedients d’organització de viatges

Conté la documentació generada amb motiu de l’organització dels viatges realitzats per professors, personal d’administració i alumnes d’EINA. Entre els anys 60 i 2000, EINA va organitzar els viatges següents:

1968-1969 – Venezia ( visita a La Biennale )

1969-1970 – Viena i el nord d’Itàlia

1972-1973 – Califòrnia

1984-1985 – Alemanya (visita a diversos museus)

1988-1989 – Estambul

1989-1990 – Provença

1990-1991 – Sevilla (26/4)
(Sanlúcar de Barrameda – Port de Santa María, aquesta part del viatge es va realitzar en vaixell, sortint de la Torre de Oro de Sevilla)

1991-1992 – Londres

1992-1993 – Mallorca (6/5/1993)
Palma de Mallorca, Sóller, Valldemossa, Sineu

1993-1994 – Roma (5/1994)
Tívoli

1994-1995 – Granada, Úbeda y Baeza

1995-1996 – Amsterdam

1996-1997 – Itàlia (8/5/1997)
Caserta, Nàpols, Paestum, Herculà, Pompeia, Vesuvi, Positano, Amalfi, Ravello

1997-1998 – Galícia (21/5/1998)
La Coruña, Betanzos, A Costa da Morte, Santiago de Compostela, Villagarcia d´Arousa, A Toixa

1998-1999 – Provença (27/5/1999)
Aix en Provence, Vence, Niza, Côte d’Azur, Cap d´Antibes, Vallauris, Cap Ferrat

1999-2000 – País Basc (18/5)
Bilbao, Sant Sebastià i Hernani ( Zabalaga – espai Eduardo Chillida )

2000-2001 – Portugal (17/5/2001)
Lisboa i Porto

2001-2002 – Berlí i Potsdam (28/4/2002)

2002-2003 – Itàlia (16/5/2003)
Verona, Pàdua, Vicenza i el Llac de Garda

2003-2004 – Orvieto, Perusa i Asís (3/6/2004)

2004-2005 – Lleó, Valladolid i Segovia (2/6)

2005-2006 – Estambul (10/5/2006)

2006-2007 – Torí (10/5/2007)

2007-2008 – Londres (22/5/2008)
Chiswick, Kew Garden, jardins i palaus de Stouhead, Stowe i Blenheim, Oxford i Stonehenge

Entorn del tronc

En el marc dels actes de fi de curs de l'any 1974, es realitza una acció consistent el plantejaments, bàsicament conceptuals, que transformen el paisatge del jardí d'EINA i, concretament, els seus arbres. A cada participant se li assigna un arbre, al voltant del qual desplegaria la seva proposta en forma d'intervenció artística, i se li proporciona una fitxa amb les seves característiques botàniques i la situació al jardí. Entre les propostes trobem un til·ler que dóna til·la, mitjançant una aixeta i unes tasses; un arbre amb les fulles numerades; un altre sagnant amb serres i ganivets que el ferien; un d'embolicat en cotó fluix; un altre en el qual es recolza un coixí acompanyat de dues novel·les policíaques, tot invitant a la lectura, entre d'altres.

Projecte de transformació del jardí a escala 1:1

En aquest muntatge de la Maria Girona, en el qual es reflexiona sobre realitat, ficció i percepció, els diferents elements emprats, procedents de diferents decorats de teatre, es distribueixen pel jardí conformant un gran collage. L'artificialitat del seu realisme es posa en evidència en contrastar amb els elements naturals del jardí, al mateix temps que aquests últims adquireixen un sentit diferent en incloure's dins de la ficció.

Results 1 to 50 of 2004