Showing 221 results

Archival description
File
Print preview View:

82 results with digital objects Show results with digital objects

Resum de les reunions entre els professors d’Elisava i el CICF

Resum de les diferents reunions produïdes entre els professors d’Elisava i la direcció del CICF, arrel de diferents esdeveniments que enfrontaren ambdues parts, i que acabarien amb la dimissió de pràcticament tot l’equip fundacional de l’escola.

En aquestes reunions es plantegen desavinences en els horaris de Josep Maria Castellet, Joaquim Molas i Oriol Bohigas, professors contractats per al curs següent. També s’acordà la redacció d’uns estatuts, tot i que no hi hagué acord amb el CICF. També es parla de la possibilitat de fundar una nova escola.

Jornades de debat amb el Gruppo 63

L’any 67, EINA va acollir el grup d’intel·lectuals italians Gruppo 63. Amb el patrocini de les editorials Lumen, Seix i Barral i Edicions 62, es va voler propiciar unes converses entre aquest grup i una representació dels intel·lectuals espanyols i catalans. El grup d’italians el constituïen Nanni Balestrini,Renato Barilli, Furio Colombo, Fausto Curi, Guido Davico Bonino, Gillo Dorfles, Umberto Eco, Enrico Filippini, Alfredo Giuliani, Giorgio Manganelli, Elio Pagliarani, Antonio Porta, Valerio Riva i Adriano Spatola. El grup de participants espanyols i catalans va comptar amb Carlos Barral, Josep Maria Castellet, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, José Agustín Goytisolo, J. V. Foix, Joan Teixidor, Salvador Clotas, Alexandre Cirici, Gabriel Celaya, Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Romà Gubern, Ricardo Bofill, Oscar Tusquets, Federico Correa, Oriol Bohigas, J. M. Mestres Quadreny i la majoria dels professors d’EINA d’aquell moment.
Es conserva el programa dels dies 3 al 5 de febrer de 1967 amb el segell de l'editorial Tusquets, i fotografies de les jornades.

II Seminari d'Estètica

La segona edició del Seminari d'Estètica s'inaugura amb una sessió titulada Expressió i significació a càrrec d'Alexandre Cirici i Manuel Sacristán. Li van continuar Cine d'avantguarda i cine polític impartida per Roman Gubern; una sessió sobre cinema fantàstic i de terror; un col·loqui sobre els còmics entre Enric Sió i R. Gubern; una taula rodona sobre sociologia de la literatura amb la participació de Lucien Goldmann; una sessió crítica sobre la pintura de Jordi Galí; una altra sobre les tendències actuals de la música moderna; diverses sessions sobre les branques de les matemàtiques de les teories de conjunts i les de grups; altres dedicades a l'estructuralisme impartides per Salvador Clotas, Xavier Rubert de Ventós i Manuel de Solà-Morales; una sessió d'Eduard Bonet amb el títol Probabilitat, informació i simulació; o una dedicada als fets del maig del 68 francès amb la participació de J.M. Castellet, M.A. Capmany o J. Solé Tura, entre d'altres.

Conté la llista de participants i fulls volanders publicitaris d'algunes de les sessions.

I Seminari d'Estètica

Les Jornades de debat amb el Gruppo 63, motiven un Seminari d’Estètica que s’inicia dues setmanes després de la visita dels italians. L’objectiu principal del seminari és, segons s’indica en una de les cartes de convocatòria, “estudiar l’aplicació del mètode estructuralista a l’estètica”. El seminari s’inicia amb unes sessions preparatòries d'aclariment terminològic i conceptual, a partir de diferents textos de l’historiador i crític d’art Pierre Francastel, dels filòsofs i sociòlegs Lucien Goldmann, Roland Barthes i Roger Bastide i del llinguista Émile Benveniste.

ADLAN i testimoni de l'època, '32-36

L’exposició sobre l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) vas ser un encàrrec del Col·legi d’Arquitectes, en el que van participar una gran part dels professors d’EINA i un petit grup d’alumnes. L’exposició situa l’ADLAN en el seu context temporal, a través d’un muntatge fotogràfic tret de revistes de l’època (32/36) i mostrà obres d’artistes com Jaume Sans, Marinel·lo o Eudald Serra. En el marc de l’exposició es van realitzar altres actes com la projecció de la pel·lícula "Sombrero de copa" , una taula rodona sobre el cinema dels anys 30 amb Romà Gubern com a moderador i la intervenció de Vázquez Montalban, Pere Gimferrer o Joan de Segarra entre d’altres, una conferència de Corredor-Matheos, altre sobre l’avantguarda i la literatura catalana a càrrec de Joaquim Molas, una taula rodona sobre l’ADLAN amb Alexandre Cirici i Josep Termes com a ponents i una conferència final titulada "ADLAN vist per un espectador" pronunciada per Sebastià Guasch.

Es conserva el conveni amb el Col·legi d’arquitectes (incomplet), les normes orientatives del Col·legi i documentació per a l’exposició ADLAN, comunicacions entre EINA i el Col·legi d’arquitectes, la memòria del projecte i pressupostos i despeses de la preparació i muntatge de l’exposició, el plànol de l’exposició, algunes de les fotografies exposades, el número 79 de "Cuadernos de arquitectura", dedicat a l’exposició, el pòster de l’exposició i el programa d’actes.

Environament experimental

En el marc del curs bàsic de Color impartit per Albert Ràfols, els estudiants de primer duen a terme una acció anomenada Environament experimental. Es tracta d'una instal·lació de realització col·lectiva fonamentada en els estudis i les pràctiques prèviament realitzats sobre teoria del color i composició. mòduls volumètrics, textures, música i so, canvis de llum i projeccions de diapositives que contribueixen a la transformació durant dos dies (29 i 30 de maig) de l'espai de la classe.

ICSID 1971 Ibiza

Documentació sobre el setè congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design a Eivissa, on Josep Ponsatí, professor d'EINA, va realitzar, amb la col·laboració d'un grup d'alumnes, una gran peça inflable.

Conté comunicacions entre l'ADI-FAD i EINA, una reproducció del butlletí "Hojas de información" de l'ADI-FAD d'octubre de 1971, "Breve informe de la actividad de las salas de reunión en el congreso ICSID 1971 IBIZA" de Jordi Mañá, "ICSID 1971 Ibiza", un resum dels tres informes sobre l'ensenyament del disseny editats per l'ICSID, "Summary report of ICSID seminars on the education for industrial design", una reproducció de "La Vanguardia" del dia 31 octubre de 1971 on apareix l'infable, "Ponsati, l'infable d'Eivissa = el hinchable de Ibiza = Inflatable at Ibiza", amb textos d'Alexandre Cirici, Jordi Reyes Planas, Fredy de la Reguera, Pancho Ayguavives i Manuel Valcells.

1a Mostra Internacional d'Art. Homenatge a Joan Miró

Per encàrrec del Centre d'Iniciatives i Turisme de la ciutat de Granollers, EINA s'ocupa de dues iniciatives de la Primera Mostra d'Art de Granollers: l'exposició Homenatge a Joan Miró i el primer Concurs d'Art Jove. Del muntatge de l'exposició, celebrada als locals de la Caja de la Diputación Provincial, se'n fan càrrec Lluís Pau, Catalina Mora i Jordi Morera, estudiants de l'Escola, amb la participació de Pilar Mangrané i l'assessorament d'Albert Ràfols. El disseny del muntatge destaca per diverses raons: presenta una estructura metàl·lica amb plafons inserida a la sala que genera un espai completament diferent i zonifica la distribució de les obres sobre la planta; d'altra banda, estableix un itinerari mitjançant llums de neó que marquen el recorregut de la mostra.

Es conserven pressupostos, un calendari de planificació del projecte, una invitació per Pilar Mangrané per assistir a la presentació de l’exposició, rebuts dels honoraris i desglossament d’hores del muntatge de l’exposició, dos versions del catàleg de l’exposició i fotografies del muntatge.

Coses passades de moda

Coses passades de moda (encara no recuperades) es una mostra que proposa reflexionar sobre el bon gust, les modes i el kitsch més exagerat. Per a la seva organització es convida els professors i amics de l'escola a participar amb el seu propi objecte més passat de moda. Uns objectes que anaven configurant la mostra a mesura que arribaven.

Projecte de transformació del jardí a escala 1:1

En aquest muntatge de la Maria Girona, en el qual es reflexiona sobre realitat, ficció i percepció, els diferents elements emprats, procedents de diferents decorats de teatre, es distribueixen pel jardí conformant un gran collage. L'artificialitat del seu realisme es posa en evidència en contrastar amb els elements naturals del jardí, al mateix temps que aquests últims adquireixen un sentit diferent en incloure's dins de la ficció.

Results 1 to 50 of 221