S'estan mostrant 1978 resultats

Archival description
Opcions avançades de cerca
Vista prèvia d'impressió View:

1644 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

Agendes personals d'Emili Vilà i Gorgoll

  • CAT XXX BARCELONA Emili Vilà i Gorgoll
  • Col·lecció
  • 1910 - 1967

La col·lecció es troba formada per les agendes personals de l'Emili Vilà. Bàsicament contenen informació de planificació diaria. Algunes contenen també dibuixos a llapis del mateix Emili Vilà.

Vilà i Gorgoll, Emili

Ricard Giralt Miracle (fons)

  • CAT XXX BARCELONA Ricard Giralt Miracle
  • Fons
  • 1960 - 2008

El fons conté diverses publicacions impreses a l'empresa Filograf, així com publicacions d'altres editorials sobre l'obra de Ricard Giralt Miracle. També materials diversos com dissenys de segells, fulletons, cartells o una mostra de plaquetes edites per informar els clients de diferents notícies o felicitar el Nadal. Finalment, també inclou documents d'identitat corporativa de Filograf com paper carta, sobres, etiquetes o targetes.

Giralt-Miracle, Ricard

Fons d'art

  • L4
  • Col·lecció
  • 1962 - ?

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

  • CAT XXX BARCELONA EINA 10
  • Fons
  • 1966 - ?

El fons conté els documents produïts i rebuts per EINA en l’execució de les seves funcions, competències i serveis al llarg de la seva història. En aquest sentit, els documents constitueixen el testimoni de les relacions entre EINA, els seus estudiants, altres persones físiques o jurídiques, com també de les seves relacions amb altres institucions i administracions.

De determinats períodes només es conserva una part relativament reduïda de la documentació. Tot i que reduïda, permet conèixer les funcions i activitats de l’entitat en els seus primers anys de vida. Un primer gran bloc correspon a les sèries derivades del funcionament de l’Escola (ordenació acadèmica i gestió dels estudiants). Altre bloc important és el referent al govern i organització de l'entitat. L’adscripció a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1994 va comportar una organització dels estudis, així com de l’entitat en general, més sistemàtica. Aquest fet, ha suposat en la pràctica un augment de la producció documental, així com de la documentació que se’n conserva des d’aleshores.

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Resum de les reunions entre els professors d’Elisava i el CICF

Resum de les diferents reunions produïdes entre els professors d’Elisava i la direcció del CICF, arrel de diferents esdeveniments que enfrontaren ambdues parts, i que acabarien amb la dimissió de pràcticament tot l’equip fundacional de l’escola.

En aquestes reunions es plantegen desavinences en els horaris de Josep Maria Castellet, Joaquim Molas i Oriol Bohigas, professors contractats per al curs següent. També s’acordà la redacció d’uns estatuts, tot i que no hi hagué acord amb el CICF. També es parla de la possibilitat de fundar una nova escola.

Constitució de la societat inicial

Conté:
Llibreta amb una llista de socis fundadors i una altra d’aportacions a la societat ([1968?]).
Diverses llistes parcials d’aportacions i socis.
Rebuts de l’aportació econòmica de cada professor membre de la societat Eina S.L. (1967-01.09-1968.07.26).
Contractes entre els professors i un representat d’Eina per formalitzar les aportacions inicials i models d’aquests contractes (1966.12.01-1967.03.30).
Carta del gestor en referència a l’escriptura de constitució de la societat (1969.12.06).
Comunicacions als socis fundadors per la signatura de l’escriptura de constitució de la Societat limitada Eina i model de la carta.
Rebuts de devolucions de préstecs (1967.01.09-1972.03.20).

Actes del Consell Directiu

El Consell Directiu fou el màxim òrgan de govern d’EINA. La seva funcions van ser les d’anomenar, organitzar, proposar, revisar i vetllar pel compliment dels plans d’estudis i les normes de disciplina interna de l’escola. Estava format per un representant de cada una de les especialitats que es podien cursar a l’escola, per un representant del curs bàsic i per tres professors més, un dels qual havia de ser un dels dos administradors de la societat. En determinats períodes també se'l coneix com a Consell de Direcció. Als anys 80 va passar a anomenar-se Comissió Directiva.
Es tracta d'un dels òrgans dels que menys documentació es conserva.

Resultats 1 a 50 de 1978