Mostrando 214 resultados

Descripción archivística
EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona Unitat documental composta
Opciones avanzadas de búsqueda
Imprimir vista previa Ver :

83 resultados con objetos digitales Muestra los resultados con objetos digitales

Proceso de la comunicación

El grup de treball Proceso de la Comunicación de la Comisión de Pedagogía Experimental de la Agrupación de Comunicación Visual del FAD va realitzar entre gener i març de 1972, una sèrie d’experiències a l’Escola EINA. Aquestes experiències pretenien iniciar a nivell de grup, l'experimentació del fet comunicatiu. El grup d'investigació es trobava format per Xavier Balbuena, Alejandro Ferrer, Ramón Herreros, Ascen Muñoz, Xavier Olivé, Juan Carlos Pérez Sánchez, Marga Sánchez Diezma i Núria Vidal.

L'expedient conté dos quaderns amb resums de les diferents experiències, alguns manuscrits amb correccions, fotografies, un model de certificat d'aprofitament i una noticia apareguda a un mitja de comunicació.

Exposició de Poesia Visual

En el marc del seminari d'Art Contemporani conduït per Maria Lluïsa Borràs, es realitza una exposició, resultat d'un treball de recerca sobre les diferents formes de la poesia visual que compta amb una selecció d'obres d'autors internacionals i catalans com Joan Brossa, Ramon Canals, J. V. Foix, Gabriel Guash o Albert Ràfols, entre d'altres.

L'exposició té lloc a EINA entre el dinou i el vint-i-vuit de juny de 1973, passant el mateix mes de juny i fins al setembre a la Llibreria Dalla de Barcelona on s'exposen per primera vegada el poema visual "Poema de Catalunya" i el poema fonètic "Poema per a N'Antoni Tàpies" de J. V. Foix, expressament impresos per a l'ocasió.

Conté el programa i el catàleg de l'exposició "Poesia visual" realitzada com a resultat del seminari homònim impartit per Maria Lluïsa Borràs durant el curs 72/73. L'exposició va inaugurar-se a EINA i a continuació va passar a la llibreria Dalla.

Col·legi de Filosofia

El Col·legi de Filosofia fou un grup de debats i conferències de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transició democràtica espanyola. S'inspirava en el model del Collège de Philosophie francès (1974) i sobretot en el Collège de Sociologie (1937-1939) de Georges Bataile i Michel Leiris. S'inicià a la tardor de 1976 arran d'unes trobades del psicoanalista lacanià Antoni Vicens amb els filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías Sagnier i el professor de literatura i traductor Jordi Llovet. El primer curs es realitzà a l'Escola EINA (primer trimestre de 1977) i posteriorment passà al Casal de Sarrià, a la Casa Elizalde de la dreta de l'Eixample, fins a acabar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, integrat dins l'Institut d'Humanitats.

L'expedient conté la llista d'alumnes matriculats al curs 1976-1977 i 1977-1978, una convocatòria a una reunió per informativa, els preus del curs, la relació de despeses derivades del curs, una bibliografia sobre Jean-Jacques Rousseau i diferents materials publicitaris com cartells i fulls volanders.

Exposició Josef Albers

Conté el programa de l'exposició i de les activitats realitzades entorn la figura de Josef Albers amb la col·laboració de l'Institut Alemany de Cultura, i anotacions manuscrites de Norberto Chaves per a la taula rodona "La pedagogía del color", en la que va participar juntament amb Joaquim Albrecht, Eva Eyquem, Ramon Folch, Joan Hernández Pijuán, Jordi Pericot, Albert Ràfols Casamada, Xavier Rubert de Ventós, Gerard Sala, Eduard Subirats i Patricio Vélez.

Segon Congrés Català de Cuina

Amb motiu de la cloenda del segon Congrés Català de Cuina, EINA amb la col·laboració de l'Escola d'Hosteleria ARNADI, va realitzar l'acció "Gus i estil, la cuina dels artistes" al restaurant Hofmann, i va elaborar un menú il·lustrat per Xavier Olivé, Josep Guinovart, Albert Ràfols Casamada, Francesc Artigau, Maria Girona i Francesc Todó.
Es conserva la invitació, el menú i una carta d'agraiment de Carme Canut, coordinadora del Segon Congrés Català de Cuina, a Miquel Espinet.

Environament experimental

En el marc del curs bàsic de Color impartit per Albert Ràfols, els estudiants de primer duen a terme una acció anomenada Environament experimental. Es tracta d'una instal·lació de realització col·lectiva fonamentada en els estudis i les pràctiques prèviament realitzats sobre teoria del color i composició. mòduls volumètrics, textures, música i so, canvis de llum i projeccions de diapositives que contribueixen a la transformació durant dos dies (29 i 30 de maig) de l'espai de la classe.

Conferència Dadà Art Provocació

La conferència d'Albert Ràfols sobre els diferents grups artístics i ciutats capitals del moviment Dadà es transforma en una acció singular. El conferenciant parla mitjançant una pregravació magnetofònica mentre dibuixa en directe un esquema gràfic dels continguts narrats.

Firulete

En la línia de les propostes conceptuals i l'exploració del verbal s'organitza l'experiència sonora Firulete. L'activitat, coordinada per America Sanchez, consisteix en la instal·lació de micròfons en la porta d'entrada de l'Escola que actua com Espai Tàctil. Aquest enregistrament de sons i comentaris s'escolta simultàniament a una de les aules que actua com a caixa de ressonància.

Audició de música progressiva, i muntatge-transformació de l’espai

Es tracta d'una experiència músico-sensorial impulsada per Pere Riera, professor de projectes d'interiorisme, com a part de les activitats de l'assignatura. La sala d'actes de la Casa Dolcet es decora amb motius pop, com ara un sòcol de núvols i un arc de Sant Martí, i es convida a Jaume Sisa a fer un recital en directe.

Sausalito: construcció sense paraules

Fernando Amat proposa una activitat en la qual els estudiants d'EINA han de realitzar una construcció a partir de material de recuperació i seguint unes pautes específiques establertes pel mateix Amat. El material a emprar és un conjunt heterogeni de desferres que provenen del seu magatzem i el treball s'ha de fer emprant algunes eines bàsiques (serra, martell, claus...). La restricció més significativa és, però, que els estudiants i el mateix Amat, que participava directament en l'activitat, no podien parlar entre ells.

El plantejament de la construcció vol demostrar la distància que ja en aquell moment s'havia establert amb el treball manual, la dificultat per manipular eines senzilles, i les limitacions del sistema projectual del disseny. La proposta d'Amat s'inscrivia en la tendència a treballar entorn d'experiències comunicatives i el fenomen del llenguatge.

Entorn del tronc

En el marc dels actes de fi de curs de l'any 1974, es realitza una acció consistent el plantejaments, bàsicament conceptuals, que transformen el paisatge del jardí d'EINA i, concretament, els seus arbres. A cada participant se li assigna un arbre, al voltant del qual desplegaria la seva proposta en forma d'intervenció artística, i se li proporciona una fitxa amb les seves característiques botàniques i la situació al jardí. Entre les propostes trobem un til·ler que dóna til·la, mitjançant una aixeta i unes tasses; un arbre amb les fulles numerades; un altre sagnant amb serres i ganivets que el ferien; un d'embolicat en cotó fluix; un altre en el qual es recolza un coixí acompanyat de dues novel·les policíaques, tot invitant a la lectura, entre d'altres.

Las bellas artes

L'assignatura de Comunicació de Xavier Olivé organitzà una sessió de dibuix de model de figura humana segons les convencions i l'escenografia de l'Acadèmia de principis del segle XX.
Es conserven fotografies de la classe.

El somni de Dante

Xavier Olivé i Carlos Pazos organitzen una experiència en el marc del Taller de Comunicació que té per objecte la crítica de la imatge, en la qual la realitat imita l'art a partir de l'escenificació per part dels estudiants del quadre "El somni de Dante en el moment de la mort de Beatrice" de l'artista anglès prerafaelita Dante Gabriel Rossetti (1871).

I Seminari d'Estètica

Les Jornades de debat amb el Gruppo 63, motiven un Seminari d’Estètica que s’inicia dues setmanes després de la visita dels italians. L’objectiu principal del seminari és, segons s’indica en una de les cartes de convocatòria, “estudiar l’aplicació del mètode estructuralista a l’estètica”. El seminari s’inicia amb unes sessions preparatòries d'aclariment terminològic i conceptual, a partir de diferents textos de l’historiador i crític d’art Pierre Francastel, dels filòsofs i sociòlegs Lucien Goldmann, Roland Barthes i Roger Bastide i del llinguista Émile Benveniste.

Resultados 51 a 100 de 214