Fons CAT XXX BARCELONA EINA 10 - EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Resum de les reunions entre els professors d’Elisava i el CICF El diseñador en la sociedad de consumo Charla de orientación profesional sobre el diseño Inicios del arte actual Diversión, perversión e inversión en la cultura: una versión Poesia visual Invitació a l'acte de presentació de l'exposició "L'Entorn de Ràfols Casamada" 13 aniversari d'EINA a la Galeria 13 Pintures i dibuixos Margarita Fuchs Set a EINA 10 d'art d'EINA Gent d'EINA Mostra de treballs dels alumnes d'Art de l'École i d'EINA Carta de dimissió de Josep Maria Subirachs Carta de dimissió de l’equip fundacional de professors d’Elisava Visita al Parque Güell Política ingreso a la escuela Para reivindicar la práctica de los programas analíticos en la enseñanza Suggeriments de millora per als estudis de disseny gràfic Carta de Norberto Chaves al Consell Directiu d'EINA Seis ideas clave para la reorientación de la gestión pedagógica en EINA Aportacions per a un debat sobre el perfil pedagògic d'EINA EINA interiorismo, propuestas pedagógicas Inauguració curs acadèmic 1994-1995 [Dossier de premsa EINA] Departament de Disseny de Producte EINA [Història d'EINA] Las Bellas artes Sense títol Sense títol Mostra internacional de tramesa-postal Participants i llocs des d'on s'ha fet la tramesa Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de filosofia Col·legi de Filosofia Col·legi de Filosofia Col·legi de filosofia Carta d'Albert Ràfols-Casamada Brindis amb Freixenet Commemoració del 10è aniversari d'EINA Sopar-homenatge a Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona Juny al jardí Una vetllada de màgia
Resultats 1 a 50 de 1700 Mostra-ho tot

Àrea d'identificació

Codi de referència

CAT XXX BARCELONA EINA 10

Títol

EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Data(es)

  • 1966 - ? (Creation)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

1435 m (139 capses), paper
1968 fotografies (1011 positius, paper; 957 negatius, plàstic)

Àrea de context

Nom del productor

(1966-)

Història administrativa

Els antecedents d’EINA es remunten a l’any 1953, quan un grup de joves artistes pensen en crear una nova escola dedicada a la plàstica, inspirada en la Bauhaus. Aquesta idea nasqué d’unes converses al Cercle Artístic, a la Plaça de Catalunya, el 1953, on un grup de dos-cents artistes es mobilitzaren per tal de plantejar-se "els problemes de l’art vivent com a alternativa a les institucions oficials existents" (Ràfols, 1987). D’aquestes reunions van sortir uns poders atorgats i signats perquè un petit grup treballés per obtenir una escola, unes exposicions i un museu com alternativa a les institucions existents. Fruit del treball d’aquest grup es va crear l’any 1956, l’Associació d'Artistes Actuals, presidida per Alexandre Cirici i Pellicer, i es va promoure l’escola d’art FAD (1959). L’any 1963, la manca de suport econòmic va obligar a tancar l’escola. El mateix any, es funda l’escola Elisava a l’empar del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina). Tres anys més tard, al 1966, les fortes discrepàncies ideològiques amb la direcció del CICF van ser motiu de tensió entre aquest i un grup de professors de l’escola. La decisió per part de la institució de suprimir les classes de cinema d’en Romà Gubern contra l’opinió del grup directiu de l’escola van provocar la ruptura definitiva i la marxa de gran part del professorat i d’un grup d’alumnes el 20 de setembre de 1966.

La resposta d’aquest grup format per l'Albert Ràfols-Casamada, l'Alexandre Cirici i Pellicer, el Federico Correa, el Josep Alemany, l'America Sánchez, l'Enric Steegman, la Maria Girona i el Joan Antoni Blanch, va ser la fundació de l’escola mixta EINA, l’any 1967. Aquest grup d’intel·lectuals, tècnics i artistes, preocupats per oferir uns estudis d’Art i Disseny avantguardistes i oberts a nous criteris culturals i humanistes, van crear un escola concebuda des dels seus inicis com un centre dedicat al disseny i a l’art, amb una doble vessant: receptiva i activa. D'una banda, com un lloc de reunió i d’intercanvi d’idees i, de l’altre, com un centre pedagògic de preparació professional. El finançament es va resoldre amb aportacions, algunes a fons perdut, de persones vinculades, bé directament amb l’escola com diversos professors, bé pertanyents a l’àmbit cultural del país, com Sigfrid Blume o Antoni de Senillosa.

El novembre de 1966, es lloga la Casa Manuel Dolcet, situada a l’Avinguda de Vallvidrera, 44. La primera reunió organitzativa va tenir lloc el dia 22 de novembre de 1966, a l’estudi d’en Xavier Miserachs. D’aquesta reunió va sorgir el primer programa general, on es preveien quatre cursos, dos de comuns, un d’especialitat i un de tesi. El mes de gener de l’any 1967 van començar les classes sota la direcció d’Albert Ràfols-Casamada. L’escola ofereix en aquell moment tres especialitats: disseny gràfic, disseny industrial i interiorisme. Els professors que van donar classe regularment durant aquest primer semestre, van ser Josep Alemany, Joan Antoni Blanc, Anna Bricall, Alexandre Cirici, Federico Correa, Jordi Gali, Josep Grau-Garriga, Román Gubern, Josep Guinovart, Lluís Izquierdo, Xavier Miserachs, M. Antonia Pelauzi, Domènec Peraferrer, Enric Poblet, Juan Carlos Pérez Sánchez, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Enric Tous i Jaume Verdaguer.

El capital inicial de l’entitat es va incrementar l’any 1968, quan es constituí la Societat Limitada EINA amb aportacions individuals de diferents professors i amics. Els primers anys no van ser fàcils, doncs es tractava de posar en marxa, sense recursos econòmics externs, una nova iniciativa cultural i un projecte intel·lectual que apostava per la renovació de la pedagogia de l’art i per l’inici d’una pedagogia del disseny que, partint d’uns referents forans de prestigi indiscutibles, com la Bauhaus i la HfG d’Ulm, havia de desenvolupar-se en un context local molt diferent. Això va provocar que EINA creixés i es desenvolupés, a base de crisis entre les alumnes i el Consell Directiu, per desavinences en el pla d’estudis i conceptes de l’ensenyament. La més significativa va tenir lloc entre gener i febrer de 1971, quan un grup d’alumnes liderats per en Pau Joan Vidal, alumne de tercer curs, van redactar un manifest en el que resumien les seves queixes i el que per ells havia de ser l’escola. La resposta de l’escola va ser la creació d’una comissió mixta de professors i alumnes que durant les setmanes posteriors va estudiar la reestructuració de l’escola en diferents aspectes.

Durant el curs 1982-1983, el Foment de les Arts Decoratives atorga a EINA la seva medalla de plata. Durant el curs 1987-1988, es va celebrar el vintè aniversari de la fundació de l’escola. Entre els diferents actes que van tenir lloc, destaca l’exposició EINA, vint anys d’avantguarda 1967-1987 i l’edició d’un llibre homònim. L’onze de gener de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya atorga a EINA la Creu de Sant Jordi. Aquell mateix any EINA rep el "Premio Habitácola'88 a la mejor orientación pedagógica" otorgat pel ARQ-INFAD.

EINA es constitueix en fundació el 24 d’octubre de 1990 i es nomenen com a patrons Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Miquel Espinet, Antoni Marí, J. E. Lahosa, J. E. Hernández Cros, Josep Alemany, Toni Miserachs i Mercè Valeri.

L’any 1994, EINA signa un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona que la vincula amb aquesta universitat i permet als seus alumnes obtenir el títol de Graduat Superior en Disseny d’interiors, Disseny gràfic i Disseny de producte com a titulació pròpia de nivell superior. Aquest conveni va exigir l’organització dels estudis d’una manera més sistemàtica, reglada i vertical, en la que cada especialitat assumia un important grau d’autonomia. L’inici del curs 1994-95 coincideix amb la inauguració de la nova seu d’EINA al Palau de Sentmenat. Aquesta cessió va ser possible gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta nova seu, l’escola es dotava d’unes instal·lacions molt més amplies que li permeteren començar a comptar amb tallers i laboratoris.

El curs 1996-1997 s’inicia amb la direcció de Toni Miserachs. L'any 1997 EINA guanya el "Premio Habitácola 1997 a la mejor escuela", otorgat pel ARQ-INFAD. Al novembre de 1998, la directora de l’escola Toni Miserachs, presenta la seva dimissió. El curs acaba amb una direcció col·legiada, compartida per l'Antoni Marí i l'Oriol Pibernat. A partir del curs següent i fins l'any 2016, se’n faria càrrec de la direcció de l’escola Oriol Pibernat i Octavi Rofes, com a director i sotsdirector, respectivament.

El curs 2010-2011 va suposar l’adaptació dels estudis de graduat superior al nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior. D’aquesta manera, els estudis de graduat es van començar a extingir, deixant pas a uns nous estudis oficials de Grau de disseny. L’oferta acadèmica s’ha anat complementant en els últims anys amb diverses titulacions de màsters i postgraus.

El mes de gener del 2017, el patronat de la Fundació EINA anomena com a directora del centre i sotsdirector, a l'Anna Pujadas i l'Enric Mas, respectivament.

Història arxivística

Des dels orígens de l’entitat, la documentació del fons l’ha acompanyat a les seves diferents seus. El fons no ha tingut mai un espai propi, sinó que sempre s’ha trobat dispers per l’edifici de l’escola.

Els documents es troben en un relatiu bon estat de conservació. No s’ha detectat cap circumstància que afecti de manera important la seva integritat.

L’any 2013, s’iniciaren els primers tractaments arxivístics documentals del fons.

Origen de l'ingrés o de la transferència

La major part del fons ha estat conservat per la institució productora.
També s’han incorporat documents que es trobaven en possessió de particulars, dels que no hi ha formalització del seu ingrés.

Pel que fa a la documentació que es conserva als dipòsits intermedis, fins que no es consolidin els espais planificats i es formalitzi el seu sistema de gestió, la documentació ha anat ingressant i continua fent-ho, provinent dels arxius d’oficines, sense una transferència formal.

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

El fons conté els documents produïts i rebuts per EINA en l’execució de les seves funcions, competències i serveis al llarg de la seva història. En aquest sentit, els documents constitueixen el testimoni de les relacions entre EINA, els seus estudiants, altres persones físiques o jurídiques, com també de les seves relacions amb altres institucions i administracions.

De determinats períodes només es conserva una part relativament reduïda de la documentació. Tot i que reduïda, permet conèixer les funcions i activitats de l’entitat en els seus primers anys de vida. Un primer gran bloc correspon a les sèries derivades del funcionament de l’Escola (ordenació acadèmica i gestió dels estudiants). Altre bloc important és el referent al govern i organització de l'entitat. L’adscripció a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1994 va comportar una organització dels estudis, així com de l’entitat en general, més sistemàtica. Aquest fet, ha suposat en la pràctica un augment de la producció documental, així com de la documentació que se’n conserva des d’aleshores.

Valoració, destrucció i programació

D’acord amb la Llei 10/2001 d’arxius i documents, s’ha d’aplicar la normativa d’avaluació, a partir de la qual se’n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l’eliminació, ja sigui parcial o total, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, per als documents d’arxiu posteriors a l’1 de gener de 1940, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts.

El Decret 117/1990 sobre avaluació i tria de documentació de l’Administració pública (DOGC núm. 1297 – 25.05.1990), modificat pel Decret 128/1994 (DOGC núm. 1907 – 10.06.1994), defineix el procediment per a l’avaluació de la documentació, i constitueix la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Aquesta Comissió és l’òrgan de caràcter tècnic, adscrit al Departament de Cultura, responsable de resoldre les propostes d’avaluació presentades pels diferents arxius de Catalunya, així com impulsar i coordinar l’elaboració i revisió de les taules d’avaluació documental, que les eleva al conseller de Cultura per a la seva aprovació. Aquestes taules, que es publiquen periòdicament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, indiquen a nivell de sèrie o grup de documents la resolució de l’avaluació, que determina la seva conservació o eliminació.

Actualment, disposem d’un nombre considerable de taules d’avaluació documental referides a sèries d’universitats aprovades per la CNAATD. A partir d’aquestes, s’aniran aplicant els criteris d’eliminació en algunes sèries concretes.

Ingressos

Sistema d'organització

Tota la documentació que integra el fons d’EINA està organitzada a partir de sèries que deriven de la tramitació seriada i continuada en el temps d’activitats i procediments administratius, d’acord amb la normativa vigent en cada moment. Dins de cada sèrie o grup, els documents es troben ordenats normalment per ordre cronològic, tot i que existeixen sèries significatives ordenades amb altres criteris (alfabètic, etc.).

A la vegada, aquests procediments o activitats que donen lloc a les sèries documentals, responen a les competències i les funcions que Eina exerceix. Tot aquest conjunt i les seves interrelacions, que des dels nivells superiors, corresponents a competències i funcions, i en successius nivells arriba fins a les sèries, constitueix l’estructura interna del fons, i és el que recull de manera lògica i jeràrquica el quadre de classificació implantat pel servei d’Arxiu. Des de l’any 2013, es ve aplicant el següent quadre de classificació:

A. Govern, estratègia i organització
B. Gestió de recursos d'informació i de les comunicacions
C. Representació, relacions públiques, comunicació i promoció
D. Gestió de l'equip humà
E. Gestió de recursos econòmics i financers
F. Gestió de béns mobles, serveis i subministraments
G. Gestió dels béns immobles
H. Ordenament i assessorament normatiu i defensa jurídic
I. Ordenació acadèmica i docent
J. Gestió dels estudiants
K. Recerca i projectes
L. Col·leccions

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Els documents del fons són lliure accés, llevat de les sèries que contenen dades personals individuals i individualitzables, la documentació de les quals és consultable sempre i quan superi els terminis de reserva establerts per la legislació vigent.

En un futur es preveu ampliar la informació sobre les condicions d'accés, consulta i reproducció en un reglament per l'arxiu.

Condicions de reproducció

La reproducció de documents del fons d’EINA, sempre que siguin de lliure accés, només està condicionada al seu estat de conservació i, pel que fa als documents de caràcter creatiu (fotografies, plànols, cartells...), a les obligacions que es derivin de l’aplicació dels drets d’explotació en cada cas concret.

L’autorització per accedir a la consulta de documentació reservada no implica l’autorització de reproducció amb finalitats de comunicació pública.

Idioma del material

  • anglès
  • català
  • espanyol
  • francès

Escriptura dels documents

  • llatí

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Nota de publicació

Bohigas, Oriol. Combat d'incerteses: dietaris de records. (Biografies i memòries; 11). Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 340.

Nota de publicació

Correa, Federico. Un maestro de arquitectos en Barcelona: conversaciones con Federico Correa. Barcelona: Tusquets Editores, 2020. (Tiempo de memoria; 130).

Nota de publicació

Costa, Tània. “Eina, centro de producción de vanguardia artística y contra-cultural en el contexto social barcelonés de los años 60 y 70”. En: Design History Society Annual Conference 2011. Design Activism and Social Change (7-10 September 2011: Barcelona). http://www.historiadeldisseny.org/wp-content/uploads/Tania-Costa-y-Jessica-Jaques-Est--tica-gustatoria-en-el-entorno-de-Eina-Barcelona-desde-1969-a-2016.pdf. [Consulta: 26/10/2016].

Nota de publicació

Costa, Tània; Jaques, Jèssica. "Estética gustatoria en el entorno de EINA, Barcelona, desde 1969 a 2016. En: Simposio de la Fundación Historia del Diseño (1er: 2016: Barcelona). Modernos a pesar de todo: historia del diseño en España: teorías, métodos y retos. Barcelona: FHD, 2016.

Nota de publicació

Dorfles, Gillo. Ultimas tendencias del arte de hoy. 5ª ed. Barcelona: Labor, 1976.

Nota de publicació

Eina, Escola de Disseny i Art. Dossier de presentación. Barcelona: EINA, 1999.

Nota de publicació

Lombao Méndez, Sonia. El arte de acción en Catalunya: Jordi Benito y su contexto. Tesis de doctorat, Universitat de Barcelona, 2015.

Nota de publicació

Miserachs, Xavier. Fulls de contactes: memòries. Barcelona: Edicions 62, 1998.

Nota de publicació

Mitrani, Àlex (coor.). Recordar Cirici. Barcelona: Fundació EINA; Comanegra, 2016.

Nota de publicació

Parcerisas, Pilar. Conceptualismo(s): poéticos, políticos, periféricos: en torno al arte conceptual en España, 1964-1980. Madrid: Akal, cop. 2007.

Nota de publicació

Samit Cid, Begonya. La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona (1959-1968). Tesi de doctorat, Universitat de Barcelona, Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica, 2016. http://hdl.handle.net/10803/382624. [Consulta: 26/10/2016].

Nota de publicació

Sanchez, America. 202 cartells America Sanchez. Barcelona: la Biblioteca, 2006.

Nota de publicació

Suàrez, Alicia; Vidal, Mercè (1984). "Notes biogràfiques". En: Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici (1914-1983). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 13-43.

Nota de publicació

Utrilla, Lluís. Cròniques de l'era conceptual. Barcelona: Robrenyo, 1980.

Nota de publicació

Vicents, Toni; Trias, Eugenio; Rubert de Ventón, Xavier; Llovet, Jordi. Col·legi de filosofia: maneras de hacer filosofía. Barcelona: Tusquets, 1978. (Cuadernos ínfimos ; 82).

Nota de publicació

Villena, Josep Maria (coor.). Eina, escola de disseny i art: 1967-1987, vint anys d'avantguarda. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987.

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Subdirecció General d’Arxius, 2007. (Arxivística i gestió documental. Eines ; 1).

Estat d'elaboració

Final

Nivell de detall

Complet

Dates de creació revisió eliminació

Data de creació: 2014.01.14
Data de revisió: 2016.10.26

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

  • llatí

Fonts

La pròpia unitat de descripció i, per informar dels elements Història del productor i Abast i contingut, també s’han utilitzat les obres citades a la bibliografia.

Nota de l'arxiver

Descripció realitzada per Rubén Alcaraz Martínez.

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Related genres

Llocs relacionats