Showing 221 results

Maria Lluïsa Borràs, professora del curs d’art contemporani , va organitzar durant el curs 72/73 un seminari sobre poesia visual. Es conserven biografies i fitxes dels poetes estudiats al seminari.

Es tracta d'una experiència músico-sensorial impulsada per Pere Riera, professor de projectes d'interiorisme, com a part de les activitats de l'assignatura. La sala d'actes de la Casa Dolcet es decora amb motius pop, com ara un sòcol de núvols i un arc de Sant Martí, i es convida a Jaume Sisa a fer un recital en directe.

Conté els menús, diferents fitxes, receptes i llistes d'aliments, el pressupost i altres càlculs econòmics del seminari i fotografies dels actes.

Conté el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament, el decret de constitució del Consell Rector del Color, comunicacions entre EINA i l'Ajuntament, fotografies de l'acte de signatura del protocol amb l'Ajuntament i l'empresa Procolor, el "Programa C del pla de color", format per "Teoria del color", "Els objectes en l'espai urbà, proposta per a Barcelona", "Visió i classificació dels colors" i "Els materials i els seu pintat", la memòria publicada del projecte, la paleta de colors del projecte, diferents tríptics explicatius, un vídeo sobre el projecte i algunes factures i rebuts.

Entre 1979 i 1981 EINA, representada per Xavier Olivé i Norberto Chaves, va ser contractada per realitzar un canvi integral de la imatge corporativa d'INESCOOP (Instituto Tecnológico del Calzado de Elda).

Conté diverses actes de reunions i comunicacions entre INESCOOP i EINA, diferents informes i documents de treball, alguns pressupostos i factures, un recull de notícies sobre el sector del calçat i INESCOOP (1979-1980), la relació de socis d'INESCOOP, i diverses publicacions i models de documents de l'entitat com a mostra de la seva imatge corporativa del moment.

L’any 67, EINA va acollir el grup d’intel·lectuals italians Gruppo 63. Amb el patrocini de les editorials Lumen, Seix i Barral i Edicions 62, es va voler propiciar unes converses entre aquest grup i una representació dels intel·lectuals espanyols i catalans. El grup d’italians el constituïen Nanni Balestrini,Renato Barilli, Furio Colombo, Fausto Curi, Guido Davico Bonino, Gillo Dorfles, Umberto Eco, Enrico Filippini, Alfredo Giuliani, Giorgio Manganelli, Elio Pagliarani, Antonio Porta, Valerio Riva i Adriano Spatola. El grup de participants espanyols i catalans va comptar amb Carlos Barral, Josep Maria Castellet, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, José Agustín Goytisolo, J. V. Foix, Joan Teixidor, Salvador Clotas, Alexandre Cirici, Gabriel Celaya, Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Romà Gubern, Ricardo Bofill, Oscar Tusquets, Federico Correa, Oriol Bohigas, J. M. Mestres Quadreny i la majoria dels professors d’EINA d’aquell moment.
Es conserva el programa dels dies 3 al 5 de febrer de 1967 amb el segell de l'editorial Tusquets, i fotografies de les jornades.

Conté la documentació generada amb motiu de l'organització de l'acte d'homenatge a Albert Ràfols Casamada i per a la confecció del llibre "Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir".

En el marc del curs bàsic de Color impartit per Albert Ràfols, els estudiants de primer duen a terme una acció anomenada Environament experimental. Es tracta d'una instal·lació de realització col·lectiva fonamentada en els estudis i les pràctiques prèviament realitzats sobre teoria del color i composició. mòduls volumètrics, textures, música i so, canvis de llum i projeccions de diapositives que contribueixen a la transformació durant dos dies (29 i 30 de maig) de l'espai de la classe.

Per encàrrec del Centre d'Iniciatives i Turisme de la ciutat de Granollers, EINA s'ocupa de dues iniciatives de la Primera Mostra d'Art de Granollers: l'exposició Homenatge a Joan Miró i el primer Concurs d'Art Jove. Del muntatge de l'exposició, celebrada als locals de la Caja de la Diputación Provincial, se'n fan càrrec Lluís Pau, Catalina Mora i Jordi Morera, estudiants de l'Escola, amb la participació de Pilar Mangrané i l'assessorament d'Albert Ràfols. El disseny del muntatge destaca per diverses raons: presenta una estructura metàl·lica amb plafons inserida a la sala que genera un espai completament diferent i zonifica la distribució de les obres sobre la planta; d'altra banda, estableix un itinerari mitjançant llums de neó que marquen el recorregut de la mostra.

Es conserven pressupostos, un calendari de planificació del projecte, una invitació per Pilar Mangrané per assistir a la presentació de l’exposició, rebuts dels honoraris i desglossament d’hores del muntatge de l’exposició, dos versions del catàleg de l’exposició i fotografies del muntatge.

Coses passades de moda (encara no recuperades) es una mostra que proposa reflexionar sobre el bon gust, les modes i el kitsch més exagerat. Per a la seva organització es convida els professors i amics de l'escola a participar amb el seu propi objecte més passat de moda. Uns objectes que anaven configurant la mostra a mesura que arribaven.

Documentació sobre el setè congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design a Eivissa, on Josep Ponsatí, professor d'EINA, va realitzar, amb la col·laboració d'un grup d'alumnes, una gran peça inflable.

Conté comunicacions entre l'ADI-FAD i EINA, una reproducció del butlletí "Hojas de información" de l'ADI-FAD d'octubre de 1971, "Breve informe de la actividad de las salas de reunión en el congreso ICSID 1971 IBIZA" de Jordi Mañá, "ICSID 1971 Ibiza", un resum dels tres informes sobre l'ensenyament del disseny editats per l'ICSID, "Summary report of ICSID seminars on the education for industrial design", una reproducció de "La Vanguardia" del dia 31 octubre de 1971 on apareix l'infable, "Ponsati, l'infable d'Eivissa = el hinchable de Ibiza = Inflatable at Ibiza", amb textos d'Alexandre Cirici, Jordi Reyes Planas, Fredy de la Reguera, Pancho Ayguavives i Manuel Valcells.

Projecte de construcció d'una nova seu per a l'escola EINA, primer a Badalona, després a Esplugues de Llobregat. L'edifici havia de ser projectat i construït sota la direcció dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. Segons els plànols es van pensar tres plantes amb terrasses, cobertes per un prisma triangular de vidre que albergava diverses aules. Finalment, l’obra no es va portar a terme.

Es conserven els plànols de MBM Arquitectes, cartes enviades a professors sol·licitant aportacions econòmiques, llistes d’assistents a les primeres reunions, els primers pressupostos i informes de previsió econòmica.

L'assignatura de Comunicació de Xavier Olivé organitzà una sessió de dibuix de model de figura humana segons les convencions i l'escenografia de l'Acadèmia de principis del segle XX.
Es conserven fotografies de la classe.

EINA realitza el muntatge de l'exposició "Barcelona desflorada: recursos naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva gestió", organitzada per la Comissió del Medi Ambient de l'Associació d'Enginyers Industrials en col·laboració amb el BCD (Barcelona Centro de Diseño Industrial), en la seu del qual se celebra. Del muntatge, en el qual participen estudiants de l'assignatura de projectes de segon d'Interiorisme, i els professors Josep Alemany, Lelis Marqués i Enric Poblet, destaca l'arbre metàl·lic de 13 metres d'alçada que es va situar davant la seu del BCD. L'exposició pretén presentar els principals problemes relacionats amb els recursos naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, així com iniciar un debat al voltant d'aquests per tal de cercar-hi alternatives sostenibles.

Conté el plànols d'un arbre metàl·lic de 13 metres d'alçada que es va situar davant la seu del BCD en el marc de l'exposició "Barcelona desflorada". Hi van participar alumnes de l'assignatura de projectes de segon d'interiorisme, i els professors Josep Alemany, Lelis Marqués i Enric Poblet. La unitat documental també conté rebuts i factures del departaments de disseny gràfic d'EINA i de diversos professors, un quadríptic i una invitació a l'exposició.

Conté el programa del curs i una targeta publicitària.

Conté la proposta del seminari per part d'Arturo Duque i el programa definitiu del seminari.

Conté la proposta i el programa del seminari a càrrec de Maribel Vidal-Quadras.

Conté el projecte i el programa de la conferència a càrrec de Yamandú Canosa i Mirko Meyetta.

Les Jornades de debat amb el Gruppo 63, motiven un Seminari d’Estètica que s’inicia dues setmanes després de la visita dels italians. L’objectiu principal del seminari és, segons s’indica en una de les cartes de convocatòria, “estudiar l’aplicació del mètode estructuralista a l’estètica”. El seminari s’inicia amb unes sessions preparatòries d'aclariment terminològic i conceptual, a partir de diferents textos de l’historiador i crític d’art Pierre Francastel, dels filòsofs i sociòlegs Lucien Goldmann, Roland Barthes i Roger Bastide i del llinguista Émile Benveniste.

El grup de treball Proceso de la Comunicación de la Comisión de Pedagogía Experimental de la Agrupación de Comunicación Visual del FAD va realitzar entre gener i març de 1972, una sèrie d’experiències a l’Escola EINA. Aquestes experiències pretenien iniciar a nivell de grup, l'experimentació del fet comunicatiu. El grup d'investigació es trobava format per Xavier Balbuena, Alejandro Ferrer, Ramón Herreros, Ascen Muñoz, Xavier Olivé, Juan Carlos Pérez Sánchez, Marga Sánchez Diezma i Núria Vidal.

L'expedient conté dos quaderns amb resums de les diferents experiències, alguns manuscrits amb correccions, fotografies, un model de certificat d'aprofitament i una noticia apareguda a un mitja de comunicació.

La conferència d'Albert Ràfols sobre els diferents grups artístics i ciutats capitals del moviment Dadà es transforma en una acció singular. El conferenciant parla mitjançant una pregravació magnetofònica mentre dibuixa en directe un esquema gràfic dels continguts narrats.

Conté el programa del seminari, diferents receptes i la llista d'assistència dels participants.